El film té el suspens que hom li pressuposa a un títol del gènere (va matar la Lise la seva millor amiga?); els lletrats són encarcarats i el jutge força amable, la família està compungida i creu cegament (si?) en la innocència de la noia.
Però "La chica del brazalete" només és una pel·lícula disfressada de pel·lícula sobre judicis, i es vesteix amb la toga no tant per parlar de testimonis i de proves de convicció sinó per fer una anàlisi notablement lúcida de l'abisme que ens separa dels nostres fills, els joves del nou mil·lenni, de qui poca cosa sabem sobre com es comporten en la intimitat.
3 comentaris:
Hola Ricard!
Interesante tu cuestión, no sabría decirte pues la verdad no me viene ningún titulo a la cabeza. Precisamente vi hace un par de días una película francesa ganadora de 4 Cesar que la vendían como el no va mas y al final pues eso... A ver, que al final es cuestión de gustos... La peli es "Ne le dis à personne" (2006), ya comentare algo en el blog...
Saludos y feliz semana!
O sea, que no es lo que parece a primera vista.
Fran: Te he dejado un comentario a la película de Canet. A mí no me pareció tan mala, pero es que tampoco tenía ninguna expectativa cuando la vi por televisión.
Trecce: Digamos que los americanos la habrían cocinado de otra manera. Ni mejor ni peor sino diferente.
Saludos.
Publica un comentari a l'entrada