dissabte, 25 de setembre del 2021

ENCUENTRO EN LA NOCHE

Deu ser un dels títols menys coneguts de l'etapa americana de Fritz Lang. L'argument sembla tòpic i previsible: un poblet de pescadors, una dona (Barbara Stanwyck) que torna al cap de deu anys, potser cansada de fer el pendó a Nova York, un matrimoni sense amor amb un paio tan lleig com bona persona i la passió prohibida envers un personatge fosc i torturat però molt eixerit (Robert Ryan). 

Però "Encuentro en la noche" (1952), que es basa en una obra teatral de Clifford Odets, acaba resultant més complexa i imprevisible. Un missatge quasi reaccionari a favor del matrimoni -subratllat pels diàlegs entre la parella jove que interpreten uns guapíssims Keith Andes i Marilyn Monroe-, es contradiu amb el retrat de la protagonista femenina, presentada com una dona fatal i progressivament convertida en un ésser de carn i os que lluita amb emocions contradictòries. Lang i el seu guionista es preocupen de destacar que la seva opció final, tot i servir a l'argument, és fruit d'una decisió presa amb llibertat per una dona que només vol retre comptes a si mateixa.

5 comentaris:

Cinefilia ha dit...

Vaig tenir ocasió de veure-la a la completíssima retrospectiva sobre Lang que va oferir la Filmoteca ja fa una pila d'anys. És curiós això que dius dels seus títols menys coneguts, perquè justament em va quedar la impressió que n'havia dirigit moltíssimes més películ·les a banda de les típiques que solen citar-se.

Una abraçada.

Trecce ha dit...

No he visto la película, pero lo cierto es que tiene un reparto de altura.

ricard ha dit...

Juan: Les ressenyes sobre Lang acostumen a oblidar molts títols, sobretot de la seva etapa americana. Va fer bastant cinema de gènere i no sempre eren obres mestres. A les enciclopèdies, "Encuentro en la noche" apareix amb el seu títol original, la qual cosa em fa pensar que no s'havia estrenat al nostre país. Té un aire de sèrie B i fa la impressió que no era un film de gaire pressupost. Els actors són bons però tampoc no eren estrelles en el moment que el film es va estrenar: Barbara Stanwyck ja era una mica veterana i Marilyn Monroe encara era molt jove. Com passa amb algunes pel·lícules del director, acaba resultant més interessant d'allò que pot semblar a primera vista.

Trecce: Sólo por ver a la Monroe ya vale la pena.

Una abraçada.

Fran ha dit...

Hola Ricard!
Pues me la he saltado, esta en Filmin. Tengo que verla.
Saludos!

ricard ha dit...

No es de lo mejor de Lang pero tiene su punto.

Saludos.