Si quan vam comentar la primera part d'aquesta història d'extraterrestres malcarats ja vam dir que la seva originalitat era relativa pel que fa a l'argument -tot i que el millor era el tractament de la banda sonora-, ara ja no ofereix cap sorpresa. Això no vol dir que "Un lugar tranquilo 2", també dirigida per John Krasinski, sigui una mala pel·lícula. El director demostra que és un narrador solvent i aconsegueix atemorir-nos i fer-nos patir tant com llavors; domina els mecanismes del suspens i resol amb elegància els clímaxs en paral·lel que vertebren l'aventura.
5 comentaris:
Entonces, es una película para ver.
Me despierta curiosidad.
Uf! Em sembla que la proposta no m'atreu gaire...
Una abraçada.
Demiurgo: Si viste la primera, es un poco más de lo mismo, aunque, como digo, está lo bastante bien hecha como para resultar atractiva. Y tiene una escena inicial que no hubiese filmado mejor el propio Spielberg.
Juan: En qualsevol cas, te la recomanaria (potser abans la primera) perquè és molt interessant el treball sobre la banda sonora. La cosa va de que els extraterrestres són cecs i es guien pel soroll. Els pocs humans que sobreviuen han de romandre en silenci absolut per evitar els atacs; la filla de la família protagonista és sordmuda i es comuniquen amb llenguatge de signes, la qual cosa implica cert avantatge. O sigui que el soroll implica perill i el director juga hàbilment amb aquesta circumstància.
Una abraçada i gràcies pels vostres comentaris.
Que tal Ricard!
A mi la primera cuando la vi me dejo gratamente sorprendido, es de esas pelis que piden ver en el cine. Todavía no he visto la segunda, mi esposa llego entusiasmada el otro día y me dijo que lo paso de miedo.
Saludos!
De eso se trata: de pasar miedo ;)
Saludos.
Publica un comentari a l'entrada