"Grandeza y decadencia de un pequeño comercio de cine" (1986) és, en teoria, un telefilm que adapta una novel·la de James Hadley Chase, la qual no he llegit però sospito que s'hi assembla com un ou a una castanya.
Godard aboca les seves obsessions i preocupacions en aquest petit relat al voltant de la preparació d'un càsting per al film d'una productora amb seriosos problemes econòmics. En definitiva, és el mateix de sempre: Jean-Pierre Léaud només crida i s'esvera i dóna a tothom lliçons sobre la vida i el cinema, el classicisme i la modernor (Rembrandt?). Llegeix llibres en veu alta. El productor parla de diners (ara, el marc alemany ha substituït el dòlar), maltracta tothom i es lamenta en una trobada amb el mateix Godard que Polanski tingui un pressupost deu vegades superior per fer una pel·lícula de pirates; tot i que el realitzador -clarament parla d'ell mateix- replica que, malgrat tot, Polanski farà un film en deu anys i el seu alter ego en farà deu en el mateix període de temps.
La filmació en vídeo reitera el joc amb les imatges, que inclou la seva aturada (com a "Sauve qui peut"), les sobreimpressions o les escenes a contrallum que anuncien l'enfosquiment de la figura humana que esdevindrà habitual en treballs posteriors. Roman la predilecció per filmar els rostres, pel plaer de filmar-los; Marie Valera aporta la necessària dosi de fotogènia i l'elecció dels figurants sembla l'excusa idònia.
4 comentaris:
Potser no és el millor Godard, però segueix sent Godard (feliçment rescatat i reestrenat a sales comercials).
Una abraçada.
Sí, té el seu valor.
Una abraçada.
Ésta película me interesa bastante, estoy esperando la oportunidad solamente para verla. Como no se parece al último Godard todo bien. Aquí ya se ve un godard fastidiado del cine "convencional", pero todavía no vuela a ese cine que ya no me gusta, que rompe con su mejor cine. Saludos!
Su etapa de los ochenta es interesante aunque no es ésta la película que yo destacaría. Demasiado autocomplaciente.
Saludos.
Publica un comentari a l'entrada