"La caída del imperio romano" (Anthony Mann, 1964) comença explicant el problema de la successió de Marc Aureli mentre ell, la seva filla, el seu general favorit i el fill no tan favorit Còmmode coincideixen a la frontera nord de l'imperi, amb els bàrbars en peu de guerra.
Si "Gladiator" explicava la mateixa història, per què aquesta va ser un èxit i aquella un fracàs que va provocar la fallida de la productora de Samuel Bronston (que s'havia especialitzat en rodatges elefantiàsics a Espanya: "Rey de reyes", "El Cid", "55 días en Pekín")?
Bé, en realitat, les dues comencen igual però evolucionen diferent: Còmmode (Christopher Plummer) i el general Livi (Stephen Boyd) també acaben enemistats però la broma s'allarga una mica més mentre el film intenta d'una manera potser molt simple però fins a cert punt didàctica explicar la caiguda de l'imperi romà. Al meu parer, el film d'Anthony Mann té algunes seqüències notables però falla en el conjunt a causa d'un ritme irregular; la primera part, tot i ser millor gràcies a les interpretacions d'un elenc encapçalat per Alec Guinness, dedica massa temps a mostrar les cavalcades i desfilades amunt i avall dels centenars d'extres amb cascos emplomats, no fos cas que no poguéssim gaudir d'uns decorats que devien haver consumit bona part del generós pressupost. Un defecte que continua en la resta del metratge: les arribades de Còmmode als seus palaus romans duren més que altres moments més rellevants en l'argument; al final, potser perquè es van adonar que ja portaven quasi tres hores de pel·lícula, tot esdevé precipitat i matusser. I les escenes de batalla no mereixen ni un aprovat justet; algunes, com l'enfrontament en una cova de cartró-pedra entre romans i bàrbars, són francament patètiques.
"La caída del imperio romano" clarament buscava una mica de l'èxit que havia tingut "Ben-Hur" (William Wyler, 1959). La relació, amb rivets homosexuals, entre Còmmode i Livi, equivaldria a la de Messala i Ben-Hur (fixeu-vos que Stephen Boyd repeteix, tot i que ara fa de bo i és més ros). Però també ara les comparacions són odioses i només cal veure la cursa de quadrigues al bosc i comparar-la amb la cursa al circ de l'espectacular final de "Ben-Hur"; al film de Mann, l'enfrontament final, tot i la massa ingent d'extres que envolten els protagonistes, no és gaire diferent del de qualsevol pèplum de sèrie B. Jesús no hi surt però James Mason exerceix de màrtir de la causa.
2 comentaris:
De fet, la semblança amb "Ben-Hur" podria haver estat fins i tot més gran, ja que el personatge de Còmmode li va ser insistentment oferit a Charlton Heston, però no hi va haver manera de convence'l.
En tot cas, més que "The Fall of the Roman Empire", el títol que millor li escauria a la pel·lícula seria "The Fall of the Bronston Empire".
Una abraçada.
Sí, el títol era premonitori.
Una abraçada.
Publica un comentari a l'entrada