diumenge, 19 de novembre del 2017

INCERTA GLÒRIA


Amb "Incerta glòria" (2017), Agustí Villaronga torna a adaptar, com va fer amb "Pa negre" (2010), un clàssic de la literatura catalana, en aquest cas la novel·la de Joan Sales ambientada al front de l'Aragó els dies de la Guerra Civil Espanyola i que narra el drama en forma de doble triangle que uneix els destins dels quatre protagonistes: la Carlana (Núria Prims), vídua d'un terratinent i poder fàctic al petit poble on està destinat en Lluís, jove oficial republicà, la seva parella la Trini, i en Juli, un altre soldat, indisciplinat i romàntic, millor amic del Lluís i enamorat de la seva xicota.

"Incerta glòria" és un film irregular que arrossega el llast de l'origen literari i, paradoxalment, de l'interès a ressaltar l'esforç de producció, i que sembla estar sempre una mica per sota de les evidents possibilitats dramàtiques, tot i que no podem obviar moments prou ben resolts, des del travelling inicial pels racons del castell fins a les imatges de la vídua encerclada pel foc símbol del seu poder i capacitat per fascinar els seus súbdits i per destruir els seus oponents.

3 comentaris:

miquel zueras ha dit...

M´agrada molt la novel.la de Joan Sales però la pel.lícula em sembla massa "encorsetada" no et fa oblidar el seu origen lliterari com dius. A mi m´agrada el Villaronga de "Tras el cristal" i "El mar", potser els seus films més foscos i personals.
Per cert que Villaronga va estar a punt de dirigir l´adaptació de "La pell freda" que encara no he vist.
Salut!
Borgo.

Pedro Rodríguez ha dit...

Bien ambientada y correctamente interpretada, no está para mí entre lo más granado de Villaronga, tal vez por lo escasamente novedoso de lo que cuenta y la pereza que me provoca el tema. "Tras el cristal" sigue siendo en mi humilde opinión su obra más enfermiza y musculosa.

Un abrazo.

ricard ha dit...

Borgo: Villaronga ha passat de ser un autor molt personal a un artesà relativament eficaç. Tampoc no he vist "La pell freda".

Pedro: Creo que todos estamos de acuerdo en destacar "Tras el cristal". "Incerta glòria" es correcta pero poco singular, aunque no creo que la temática tenga nada que ver; sobre la Guerra Civil ya se ha dicho casi todo pero el drama de estos personajes tiene a mi parecer suficiente entidad, un relieve romántico que puede haberse perdido en la adaptación.

Una abraçada.