Títol fonamental de l'Escola de Barcelona, "Noche de vino tinto" (1966) és també el més accessible dels films dirigits per José María Nunes.
Narra com un noi i una noia que s'acaben de conèixer comparteixen una nit de borratxera i una íntima solitud derivada dels problemes sentimentals respectius.
Entre l'experimentació formal i un esperit documental que ens descobreix la Barcelona noctàmbula de l'època, el to amateur i uns diàlegs molt literaris no impedeixen que suri una rara poesia. Molt còmodes en els seus papers, en són protagonistes Enrique Irazoqui (el Jesús d'"El Evangelio según Mateo" de Pasolini) i Serena Vergano, esposa de Ricardo Bofill (el pare, és clar) i musa del moviment.
2 comentaris:
Un recuerdo muy lejano tengo sobre esta rara avis en donde los bares son el epicentro de un drama sentimental y nostálgico sobre las heridas del amor y el el alcohol el combustible para cabalgar sobre las cenizas del tiempo... pero qué buena estaba Serena Vergano.
Un abrazo.
Pues sí, no estaba nada mal.
Un abrazo.
Publica un comentari a l'entrada