dimarts, 22 de novembre de 2016

LA LLEGADA


"La llegada", el darrer treball de Denis Villeneuve i primera incursió en el gènere de la ciència-ficció, que no serà l'última (recordem que signarà "Blade Runner 2049"), sembla original però no ho és tant. Entre els seus referents, "Ultimátum a la Tierra" (1951) i "Encuentros en la Tercera Fase (1977).

El film de Spielberg introduïa el tema de la comunicació entre humans i extraterrestres, allà resolt en clau musical i aquí a través de la paraula escrita -més o menys- que caldrà lògicament desxifrar: els militars que han d'afrontar una presumpta invasió i el problema encara més greu de la reacció adversa dels habitants del nostre planeta, poc amics com ja sabem dels moviments migratoris, recorren a una lingüista, la doctora Louise Banks (Amy Adams), ajudada per un matemàtic interpretat per Jeremy Renner.

La protagonista acabarà resolent un enigma que la implica d'una manera molt personal. Però no puc revelar res més d'un argument amb sorpresa, un llibret enginyós però també una mica trampós que Villeneuve encara amb elegància visual i conceptual, ajudat per una banda sonora minimalista i quasi genial de Jóhann Jóhannsson, amb qui ja havia col·laborat a "Sicario" i "Prisioneros".

3 comentaris:

pons007 ha dit...

La peli es fidel al relat d'en Ted Chiang? Ho dic perquè me l'he llegit i sembla que hi ha poca acció per convertir-lo en una peli de Hollywood.

Pedro Rodríguez ha dit...

Villeneuve dota a la función de una pátina poética e introspectiva que pone énfasis en las emociones, la equívoca percepción de la realidad y el poder sensorial. Y la película tiene su encanto a pesar de las muchas influencias (Ultimátum a la Tierra, 2001: Una odisea del espacio, Encuentros en la tercera fase, Contact, El árbol de la vida…) y al director canadiense no le falta atrevimiento y desparpajo para plantear –no sin cierta confusión- la reflexión sobre temas tan severos como como la paz, el vínculo inextinguible de la maternidad y el misterio del tiempo.

Un abrazo.

ricard ha dit...

pons007: No he llegit el relat però un company que sí que ho ha fet només comenta que el futur de la protagonista sembla irreversible en el text literari mentre que, en la pel·lícula, es vol donar a entendre que pot escollir. Tot i que jo no n'estic tan segur. De tota manera, no és una pel·lícula d'acció, ni molt menys.

Pedro: Sí, el film trata muchos conceptos y consigue no perderse demasiado en ellos. Me quedo con la reflexión sobre la necesidad de comunicarnos en un mundo dividido y atrapado en sus miedos.

Una abraçada i gràcies pels vostres comentaris.