divendres, 11 de novembre de 2016

AMISTAT I TRAÏCIÓ EN EL CINEMA DE SAM PECKINPAH # 4: LA BALADA DE CABLE HOGUE


Després de "Grupo salvaje", Peckinpah va dirigir "La balada de Cable Hogue" (1970), un altre western crepuscular, que comença amb una traïció (els companys del protagonista l'abandonen en ple desert) i acaba quan irromp en escena un automòbil, amb conseqüències més aviat tràgiques. En qualsevol cas, és una pel·lícula més amable que la precedent; i el personatge de Stella Stevens, una prostituta de molt bon cor, desmenteix la presumpta misogínia del director.

Un western eròtic?



2 comentaris:

Pedro Rodríguez ha dit...

Con uno de esos actores que llevan el sello Peckinpah, Jason Robards, e incontables problemas de producción, "La Balada de Cable Hogue" se impone como un western nostálgico, amargo y decadente, en donde el héroe, con la llegada del automóvil se dispone ya a buscar nuevos horizontes de prosperidad abandonando los polvorientos y desiertos páramos. No es una obra maestra, pero se le parece mucho.

Por cierto, me gusta mucho el toque conexion travis bickle del post.

Un abrazo.

ricard ha dit...

Bueno, espero que no te moleste que me haya inspirado tu estilo.

Un abrazo.