diumenge, 1 de maig de 2016

KIKI, EL AMOR SE HACE


Els dos llargmetratges que havia dirigit Paco León, més conegut per la seva faceta com a actor -sobretot a la sèrie "Aída"-, els films "Carmina o revienta" (2012) i "Carmina y amén" (2014), eren sainets neorealistes centrats en la seva mare en què hom no sabia on començava la ficció i acabava la realitat d'un personatge tan estrafolari com fascinant, una supervivent empàtica i tolerant, aliena a les convencions socials i a les consideracions morals.

"Kiki, el amor se hace" (2016) incideix en aquesta voluntat de qüestionar les convencions a través d'uns personatges que, des de postures ètiques de tota índole, hauran d'assumir les seves diverses fílies sexuals per sentir-se realitzats. Per cert, el catàleg és d'allò més pintoresc: dacrifília, harpaxofília, elifília...). El missatge és transparent i cal agrair-lo, tot i que León no pot evitar caure en el tòpic en algun moment, com en la visita que fan el personatge que ell mateix interpreta i la seva parella a un club d'ambient liberal.

Però, més enllà del missatge, el darrer film de Paco León confirma les seves aptituds com a director de comèdia. La Carmina dels films precedents era un personatge tan carismàtic que potser no necessitava que el dirigissin; però, ara, tots els personatges són de ficció i León els dirigeix amb saviesa i caracteritza amb precisió, tant amb els detalls d'una posada en escena molt atenta als espais en què es mouen els personatges com amb els diàlegs: per exemple, ja sabem que la dona del cirurgià plàstic és molt conservadora quan li pregunta a la minyona immigrant si li agrada el pasodoble o què opina de Catalunya. De tota manera, els actors són fantàstics: Natalia de Molina, Ana Katz, Belén Cuesta, Candela Peña, Luis Bermejo, Alexandra Jiménez... ¡Josele Román!

Paco León domina el tempo i l'estructura coral i aconsegueix moments d'alta comèdia (qualsevol de les escenes a la casa del cirurgià) i, com a mínim, un parell de gags absolutament memorables: l'escena del funeral, quan els assistents es donen la pau, i la trucada a un telèfon eròtic a través d'un servei de traducció per a sords.

7 comentaris:

TRoyaNa ha dit...

Ricard,
et deixe el link de l´entrada que vaig fer de la peli,em va agradar en general,encara que li trobe una objecció i és l´història del cirujà,perquè sexe no consentit no pot ser pense una opció ni tan sols al pla de la ficció.
http://zinefilaz.blogspot.com.es/2016/04/kikiel-amor-se-hace.html
un abraç

pons007 ha dit...

Una comèdia romàntica espanyola amb un 7 al filmaffinity, quines coses més rares que es veuen

ricard ha dit...

TRoyaNa: Evidentment, no podem aplaudir l'actitud del cirurgià, però sí comprendre-la. I té les millors escenes de la pel·lícula amb permís dels gags que esmento al post.

pons007: No em fixo mai en les puntuacions del filmaffinity; en qualsevol cas, un 7 no està malament.

Una abraçada i gràcies pels vostres comentaris.º

Pedro Rodríguez ha dit...

Vi esta película el día de su estreno y he de reconocer que me arrancó algunas carcajadas. No sé si tiene que ver mucho con el film que remakea, pero me resultan simpáticos toda esa galería de personajes desnortados y algo estrambóticos en busca de su identidad que, claro está, se encuentra en la diferencia.

Un abrazo.

ricard ha dit...

Dudo que el original sea tan divertido. Y cambiar el título "The Little Death" (lo que es el orgasmo, vamos) por el más castizo de "Kiki" es toda una declaración de intenciones.

Un abrazo.

miquel zueras ha dit...

Ostres, Josele Román resucitada! Sols per això ja val la pena veure la pel.lícula que, per cert, m´han parlat molt bé d´ella.
Salut!
Borgo.

ricard ha dit...

Protagonista de la inoblidable "La insólita y gloriosa hazaña del cipote de Archidona"...

Salut!