dissabte, 20 de desembre de 2014

EXODUS: DIOSES Y REYES


Ridley Scott ha patit una transformació.

Alguns moments d'"Exodus: Dioses y reyes" poden recordar títols anteriors: l'arquitectura egípcia ja va inspirar l'edifici Tyrrell a "Blade Runner"; el pare que no està precisament satisfet del seu fill, hereu del seu imperi, i prefereix algú que, sense dur la seva sang, resulta més noble, era un tema ja present en l'inici de "Gladiator"; també trobem en ambdós films la frase "dorm feliç perquè se sent estimat", que l'hereu pronuncia davant el llit d'un infant (tot i que amb un sentit una mica diferent).

Però no ens enganyem. Scott s'ha transformat. S'ha transformat en Cecil B. DeMille.

4 comentaris:

Pedro Rodríguez ha dit...

Ridley Scott le ha cogido el gusto al cine faraónico y elefantisíaco dotando a sus artefactos de una armadura de acero que dice mucho de su tendencia megalomaníaca pero también, en demasiadas ocasiones, jugando en detrimento del realismo y la naturalidad, y aún peor, dejando sin efecto el factor dramático.

Un abrazo.

ricard ha dit...

Pues sí. Lo de cine faraónico, nunca mejor dicho en este caso. Un abrazo.

pons007 ha dit...

S'ha transformat vale, però la miro o no?! no m'ho dius!

ricard ha dit...

Mira-la si:

(a) Et va agradar "El reino de los cielos".

(b) No has vist mai "Los diez mandamientos".