dilluns, 20 d’octubre de 2014

BORGMAN


Ja n'hi ha prou de comèdies i de bon rotllo! "Borgman" (Alex van Warmerdam, 2013), guanyadora al Festival de Sitges de l'any passat, és una de les pel·lícules més terrorífiques dels darrers anys.

El Borgman del títol sembla al principi del film un pidolaire vulgar, no especialment perillós; però la circumstància que visqui sota terra i que el persegueixen tres individus armats fins a les dents, un d'ells capellà, ens hauria de fer sospitar. Una família burgesa li obre les portes de casa seva i el nouvingut, a més de fer augmentar exponencialment la factura de l'aigua passant-se hores a la banyera, els portarà problemes encara més greus. Però potser Borgman no és ningú en realitat sinó la materialització amb trets dimoníacs de la mala consciència d'una classe benestant enfrontada a la seva misèria moral.

4 comentaris:

pons007 ha dit...

algú ha dit funny games?

ricard ha dit...

Sí, podria ser-ne una versió fantàstica.

Pedro Rodríguez ha dit...

En mi crítica escribí algo así:Una fotografía naturalista en contraste con lo surreal de la trama, unos intérpretes magníficos incluso en su reparto de secundarios, un montaje eficaz, contenido, y una dirección enérgica, me lleva a recomendar una película de la que uno saca pocas certezas pero incontables estímulos; la volatilidad del ser y sus activos, los frágiles cimientos de la sociedad del bienestar, y Borgman como némesis vengadora de los excluidos del sistema: un manipulador, un mago, un tipo que se mueve igual por el sucio subsuelo que por las geometrías de un chalet en donde culminará su criminal negociado.

Un abrazo, me gustó mucho esta rareza.

ricard ha dit...

Buena crítica. Suscribo igualmente lo de Borgman como vengador de los excluidos del sistema, aunque el jardinero y un aspirante a jardinero podrían no estar de acuerdo.

Un abrazo.