dissabte, 21 de juny de 2014

EL COLOSO DE RODAS


Abans de fer-se famós en inventar el western spaghetti, Sergio Leone es va estrenar en la direcció amb una altra especialitat italiana, el peplum, a "El coloso de Rodas" (1961).

Com ja vam dir en el seu dia, havia col·laborat sense acreditar a "Los últimos días de Pompeya", títol amb el qual "El coloso de Rodas" guarda força similituds: l'heroi que col·labora amb una causa que a priori li resulta aliena; les dues noies que lliguen amb el protagonista, una que és bona i humil, l'altra rica i traïdora; la destrucció final del decorat d'una ciutat clàssica (Rodas, és clar). Però és que, de fet, a "El coloso de Rodas" hi ha de tot i a l'engròs: intrigues de palau, bacanals, tortures, lluites al circ i fora del circ, lluites a espasa, tot sota l'ombra de la famosa estàtua. El protagonista (Rory Calhoun) fa molta gràcia: és un improbable heroi grec (Daríus) que passava per allà en companyia del típic amic graciós; fatxenda i faldiller, només té feina a perseguir pubilles i resol el conflicte a cops de puny però sense enterar-se de res.

2 comentaris:

miquel zueras ha dit...

Una d´aquelles pel.lícules que recordo llunyanes, de programa doble a cine de barri (Selecto, a Gràcia) Per el senyor Burns de Los Simpson, Calhoun era "ese actor que siempre está de pie y... caminando."
Salut. Borgo.

ricard ha dit...

Efectivament, és una pel·lícula de cinema de barri. Salut