dimecres, 5 de febrer de 2014

MARY POPPINS (CONCURS # 5)

Sembla que els banquers de principis del segle XX eren força més avorrits que els retratats per Scorsese en el seu darrer film.

A "Mary Poppins", almenys, la diversió està fora de la City i arriba a la casa dels Banks de la mà d'una mainadera amb poders màgics, bona presència i millor veu.

Es compleixen cinquanta anys de l'estrena d'aquest clàssic de la Disney, un conte de fades per a tota la família amb missatge i cançons (magnífiques) de Richard i Robert Sherman que barrejava imatge real i dibuixos marca de la casa. És molt melosa i el ritme és irregular, probablement a causa de la direcció del mediocre Robert Stevenson, però resulta entranyable i ocasionalment brillant (per exemple, tota la part de la fantàstica excursió a la fira). Va convertir Julie Andrews en estrella de la nit al dia i va ser el film amb més recaptació de l'any 1964.

Curiosament, el personatge protagonista era una dona independent i amb criteri, força diferent de les heroïnes que esperaven ser rescatades pel príncep blau a d'altres films de la productora. Dóna (amb una mica de sucre) una lliçó de feminisme a la senyora Banks, una sufragista que es troba absolutament còmoda en el seu paper decoratiu.



Actualment, s'ha estrenat una pel·lícula -"Al encuentro de Mr. Banks", no especialment destacable- que prova d'explicar els esforços de Walt Disney per aconseguir els drets dels llibres de l'escriptora P. L. Travers en què es va basar "Mary Poppins".

I ara, el concurs:

Hi ha una relació entre aquest film tan dolç i un altre molt més fosc que va ser produit trenta anys abans i que és un clàssic del terror. Tots dos títols són en certa manera feministes, però no és aquest el nexe d'unió que vull que descobriu.

9 comentaris:

David ha dit...

A mí la de "Saving Mr.Banks" me gustó (por lo menos, más que el remake de la Dolce Vita; las vimos más o menos a la par). Me interesó hasta el punto de hacerme ver un documental sobre la escritora (con una visión menos "dulce" que la de la peli; pero eh! es ficción)
En cuanto a la "adivinanza".mmm... no sé..
¿"La novia de Frankenstein" porque trabajó también Elsa Lanchester?

David Amorós ha dit...

Ostres. He itentat investigar però ni idea. Hi ha una peli del 34 de por força coneguda, Satanás, però no l'he vista, així que no sé el vincle d'unió. Vaig bÉ? ;)

David ha dit...

Vale. Como no veo por aquí mi comentario, supongo que he acertado la respuesta.
mmm...¿Sabes que al principio había leído como años después y pensaba que te referías a esa de William Friedkin de una nanny que coge a los críos y los entrega a un árbol o algo parecido? No la he visto...vi un trozo y pasé.
La de la adivinanza sí la he visto, claro ;-)

ricard ha dit...

David: Efectivamente, has acertado. ¡Enhorabuena! No conozco la pelicula que citas de William Friedkin. En fin, antes de publicar tu respuesta vamos a darle otra oportunidad a Davida Amorós.

David A.: He d'aclarir, per evitar confusions, que la diferència de trenta anys no és exacte, sinó any amunt o any avall. Vaja, que també podria ser un títol de 1935.

Una abraçada i gràcies per participar.

C. Noodles ha dit...

Hola haber si estoy en lo correcto.

Relación entre Mary Poppins y un clásico del terror lo veo en La novia de Frankenstein. Elsa Lanchaster es la novia, y en la película de Stevenson es la niñera anterior a Mary Poppins.

Por cierto, la de Friedkin que indica David era malísima, jajaja.
Y a Mary Poppins el paso del tiempo le ha perjudicado mucho. Una cursilada tremenda.

Un abrazo.

miquel zueras ha dit...

Ostres, em pensava que seria "The Guardian" la peli de William Friedkin que diu David. Bé, seguiré investigant, m´agraden les endevinalles.
Salut. Borgo.

ricard ha dit...

C. Noodles: Si no he publicado todavía tu comentario es porque has acertado. ¡Enhorabuena! Les daremos algo más de tiempo a David Amorós i a Borgo.

Borgo: Doncs me n'alegro. A veure si hi ha sort.

Salutacions.

David Amorós ha dit...

Doncs sembla que Elsa Lanchester també sortia a La novia de Frankenstein. Suoposo que va per aquí la cosa. Una abraçada.

ricard ha dit...

Bé, al final hi ha hagut tres encertants. Per primera vegada en un dels meus concursos! Doncs, de premi, una entrada pels Goya (vegeu el post següent).

Enhorabona, David, una abraçada!