divendres, 13 de setembre de 2013

TÚ ERES EL SIGUIENTE


Amb cert endarreriment (data de 2011), s'estrena entre nosaltres "Tú eres el siguiente", del director especialitzat en cinema de terror Adam Wingard.

És un slasher sobre famílies assetjades en la tradició de "Perros de paja", "Funny Games", "Alta tensión", "Los extraños" o l'espanyola "Secuestrados". Com podeu veure, no és un prodigi d'originalitat i no s'allunya dels paràmetres de les sèries B, però, després d'un pròleg que anticipa les desgràcies venidores menys espectacular d'allò que és habitual en el gènere, el relat s'anima moltíssim i proporciona un digne entreteniment. El guió, de Simon Barrett, defineix els personatges amb quatre detalls i diàlegs concisos, ofereix alguns girs inesperats i treu molt profit dels objectes que acompanyen l'acció, particularment unes màscares d'animals molt sinistres i una àmplia col·lecció d'armes, alguna d'elles improvisada. Adam Wingard ho posa en imatges de manera eficaç i sense filigranes innecesàries. I els actors, de l'escola del cinema independent, compleixen prou bé; atenció a la guapa protagonista, l'australiana Sharni Vinson, i a les intervencions d'un germà de Stanley Tucci, de nom Nicholas, i dels també directors de cinema d'horror Ti West, Amy Seimetz o Joe Swanberg, de la mateixa generació de joves espavilats.

Vull aprofitar per parlar d'una altra pel·lícula també del 2011, també independent però de la branca intel·lectual, que és "Martha Marcy May Marlene", dirigida per Sean Durkin, i que sense ser de sang i fetge, sí que mostra l'assetjament a una o més cases de gent de calés isolades enmig del bosc. En realitat, se'm fa difícil dir a quin gènere pertany el film, que barreja el melodrama familiar amb el suspens i el retrat íntim d'una noia una mica perduda per la vida amb el retrat de la burgesia benestant contraposat al retrat no menys àcid d'una comuna hippie amb un líder tipus Charles Manson; una certa indefinició o potser excés d'ambició, que no obsta que el film se segueixi amb interès gràcies a unes interpretacions excel·lents i a una posada en escena molt elegant i concisa. Caldrà seguir-li la pista al jove Durkin.

2 comentaris:

David Amorós ha dit...

Tinc pendent Tu eres el siguiente, a la que tinc moltes ganes ja que diuen que és un dels millors slashers dels últims anys. I vaig veure fa un temps la pel.lícula que cites i em va agradar molt, molt inquietant, molt realista i d'aquelles que et deixa pensant i molt frapat. Sens dubte molt recomanable.

Una abraçada.

ricard ha dit...

La primera, molt divertida; la segona, com tu dius, molt inquietant. Una abraçada.