divendres, 29 de març de 2013


Pablo Larraín ens parla a "No" (2012) del referèndum que Augusto Pinochet va convocar l'any 1988 per reafirmar la seva presidència a Xile, a causa de la pressió internacional, i de com l'oposició, sense gaire expectatives, va contractar el publicista René Saavedra per fer-se càrrec de la campanya televisiva a favor del "no".

René Saavedra (esplèndid Gael García Bernal) va tenir clar des de bon començament que calia abordar la campanya amb criteris estrictament publicitaris, defensar el "no" amb esperit optimista i positiu; una paradoxa que va escandalitzar molts opositors, que volien aprofitar la cessió de quinze minuts diaris de televisió per denunciar els crims del règim, i va descol·locar els artífexs de la campanya oficial, curiosament assessorats per un amic de Saavedra.

El film està rodat en U-màtic, de manera que no hi ha cap diferència de textura visual entre la part de ficció i el nombrós material documental (els reportatges televisius que constitueixen el nucli de la història). Una aposta que no minva l'interès d'un film apassionant, tens i absorbent com el millor thriller i que ens permet reflexionar sobre el pragmatisme en política, sobre la seva utilitat, també a entendre una mica millor la nostra pròpia transició democràtica.