dimecres, 13 de març de 2013

MAMÁ

(Post dedicat a la Pilar de "A encesa de llum")

L'any 2008, l'argentí afincat a Barcelona Andy Muschietti, amb producció de la seva germana Bárbara, dirigia "Mamá", un curtmetratge d'horror de només tres minuts de durada, absolutament genial.

Ara, amb l'aval de Guillermo del Toro, converteix el gag en un llargmetratge i assoleix el número u a la taquilla dels Estats Units. El producte és competent i entretingut i confirma la seva qualitat com a narrador i creador d'atmosferes. La llàstima és que la història d'aquesta mare sui gèneris, en la seva versió llarga, resulta previsible, i en cap moment no se supera l'impacte de la "Mamá" original; que podeu veure aquí, presentada pel senyor Del Toro:

6 comentaris:

Aristofeles ha dit...

ostres, el curt molt bo, ara, el tio sap d'efectes, jo amb la meva sony no soc capas de fer això

GEMMA ha dit...

He enviat aquest video a una nena de 7anys, i saps? M'ha dit que no li ha fet gens de por. Després l'he visualitzat jo, i diria hauriem de veure tota la peli en gran format i amb els llums apagats... aleshores potser si que ella s'acostaria a mi en alguna seqüència demanant certa protecció momentània. No sé... ha estat així.

Salutacions!

ricard ha dit...

Aristofeles: Sí, els efectes estan ben fets i millor utilitzats.

Gemma: No sé què dir-te; jo no goso fer l'experiment amb el meu fill petit.

Salutacions.

Pilar ha dit...

Uala! Gràcies, Ricard. Saps? Coincidim en la manera de rebre aquesta pel·lícula. A mi el que em va decebre, més que la previsibilitat va ser el final i el viatge a través de l'espai mitjançant una taca humida a l'armari. I mira que estava disposada a esgarrifar-me moltíssim...Tal vegada sigui que les taques i les levitacions no m'agraden o que encara tinc a la retina i al cor el laberint.
M'ha encantat la dedicatòria! No he pogut entrar-hi abans.
Ara només en restar mirar el curt i que m'agradi. ^0^

Pilar ha dit...

Sí, senyor! És fantàstica la por que et fa córrer i saltar des de l'entrada de l'habitació fins al llit, tot i que saps que la distància és llarga i que acabaràs amb els morros al terra. M'ha encantat el curt...Exceptuant el final, que em recorda a la nena de l'exorcista.
GRÀCIES!!!

ricard ha dit...

La dedicatòria era obligada ja que vas manifestar interès per la meva opinió sobre aquest títol. Bé, a mi sí que em va agradar el final del curt. Però tampoc no m'agraden les taques i sobre les levitacions mantinc una postura ambigüa :)

Una abraçada.