Amb tota aquesta moguda de la renúncia del Sant Pare, pot ser oportú revisar "Habemus Papam", una curiosa pel·lícula que Nanni Moretti va dirigir el 2011 sobre un Papa que, després de ser escollit, pateix una mena de crisi escènica i fuig abans de prendre possessió del càrrec. És més simpàtica que incisiva però Michel Piccoli fa una gran interpretació del personatge protagonista i les escenes en què Moretti -que fa el paper d'un psiquiatre agnòstic contractat pel Vaticà vista la gravetat dels fets- organitza el lleure dels cardenals reunits al conclave, són divertides i surrealistes.
3 comentaris:
Un buen filme, me encantó. Me gusta que Moretti no caiga en el facilismo de la burla o la vulgaridad. Aunque ciertamente se paso de sutil, pudo ponerle algo de picante. Lo del voley me pareció que jugaba con la inocencia de los curas, y pues creo que debe haber muchos muy sagaces e interesantes (el Papa que se ha ido por ej. dicen que es muy inteligente), creo que había cierta comedia muy naif que te dejaba frío. Pero su reflexión existencial es una delicia. Ver a Piccoli escondido en una obra de Chejov, un canto de ternura y amor por el arte. Encantadora película. Un abrazo.
recordo que la meva mare em va comentar després d'haver vist aquesta peli "un papa que renunciï? Això no passarà mai!" xD
Sí, es una película muy tierna. Pero intuyo que el Vaticano por dentro debe ser menos divertido, inquietante incluso. Un abrazo.
Publica un comentari a l'entrada