diumenge, 16 de desembre del 2012

EL MANANTIAL DE LA DONCELLA


Precedent culte de "La última casa a la izquierda", "El manantial de la doncella" és un fim dirigit per Ingmar Bergman l'any 1960 que li va valer un èxit de públic notable i el seu primer Oscar de Hollywood. En canvi, no té la consideració crítica d'altres dels seus treballs, probablement perquè narra una història molt senzilla (una antiga llegenda escandinava) sobre la violació i assassinat d'una donzella i la posterior venjança del seu pare, que culmina amb un miracle redemptor. En qualsevol cas, es tracta d'un film dirigit pel mestre suec amb la seva perícia habitual, magníficament fotografiat per Sven Nykvist, i que conté una reflexió més profunda del que sembla a primera vista sobre les pors atàviques, la violència inherent als homes, el sentiment de culpa i, finalment, el seu tema predilecte: el prec de l'home cap a una divinitat que s'entesta a dissimular la seva existència, tot i que en aquest cas, acaba enviant-ne una prova en forma de brollador. Després d'aquesta mostra d'esperança, el cineasta radicalitzarà els seus postulats -també en l'aspecte formal- i abordarà amb més profunditat i causticitat la crisi de la fe i el silenci de Déu en la trilogia que integren "Como en un espejo" (1961), "Los comulgantes" i "El silencio" (1963).

3 comentaris:

Pilar ha dit...

Fantàstica exploració sobre la moral, el bé i el mal, en l'època medieval per un dels "grans". Una història punyent que pot sorprendre fins i tot al dia d'avui, amb una brillantor en les imatges en blanc i negre que enganxa. Em recorda a Rashomon de Kurosawa.

Sandra Mantas ha dit...

M'agrada aquesta pel.lícula de Bergman (com gairabé totes) però és cert que no és de les meves preferides, Sóbc molt fan de "Los comulgantes". El remake de Craven és el remake menys fidel a la filosofia del precedent que recordo, ja,ja.
Una abrçada.

ricard ha dit...

Pilar: És un dels dos films medievals de Bergman (l'altre és "El séptimo sello"). I les seves imatges són impactants: la llum sobre els cabells rossos de la pobra donzella; la figura imponent del pare rebent els caminants quan cau la nit; el pare arrencant l'arbre mentre es fa de dia...

David: A mi també em va agradar molt "Los comulgantes".

Una abraçada als dos.