dijous, 13 de desembre de 2012

LA VIDA DE PI


Ang Lee ha tocat totes les tecles en la seva carrera de director. Després de retratar la comunitat taiwanesa en els seus primers films, viatja a l'univers de Jane Austen a "Sentido y sensibilidad", dissecciona la burgesia progre nord-americana dels anys setanta a "La tormenta de hielo", conrea el western a "Cabalga con el diablo", el cinema d'arts marcials a "Tigre y dragón", de superherois a "Hulk", el melodrama romàntic protagonitzat per cowboys homosexuals ("Brokeback Mountain") o per espies xinesos ("Deseo, peligro").

Així, no ens hauria d'estranyar que el seu darrer film sigui també imprevisible i exòtic. "La vida de Pi", definida per algú -no sense raó- com una barreja d'"Amélie" i cinema d'aventures, és una paràbola religiosa a partir d'un naufragi que uneix dos sobrevivents tan poc compatibles com són un noi indi i un tigre de Bengala. La cosa podia derivar fàcilment en el ridícul, però Ang Lee és un director seriós i competent i ens ven la moto amb facilitat a través d'una forma fastuosa -amb un ús modèl·lic del 3D- i una mirada transparent com les aigües de l'Oceà Pacífic.

4 comentaris:

David Amorós ha dit...

Doncs a mi em va una mica de por, però crec que al final ho provaré. Com a mínim veuré aquest 3D del que tots parleu. Una abraçada.

Pilar ha dit...

És totr un espectacle. Si haig de triar, però, em quedo amb Brokeback Mountain. ^0^

pons007 ha dit...

a mi la opinió que em va convèncer sobre la vida de Pi va ser la de l'allau. Ostres si que li faig publicitat, no s'ho mereix pas xD

ricard ha dit...

David: Visualment, és molt impactant. Una abraçada.

Pilar: Sí, "Brokeback Mountain" és millor probablement, tot i que està un pèl sobrevalorada, almenys pels lectors de La Vanguardia, que en una enquesta feta amb ocasió del centenari del cinema, la van votar com la millor pel·lícula de la història. La meva preferida del director és "La tormenta de hielo". Una abraçada.

pons007: No et pensis que estic en desacord amb l'opinió del bloc al qual fas publicitat -i afegiré que merescudament-. Però les pel·lícules són forma i contingut, i, en teoria, et poden agradar encara que el seu missatge et resulti aliè o, fins i tot, ofensiu; salvant les distàncies en tots els sentits, ningú no dubta de la importància cinematogràfica d'"El nacimiento de una nación", que és un al·legat racista. Gràcies pel teu comentari i per la recomanació.