divendres, 15 de juny de 2012

ZAZIE DANS LE MÉTRO


Estrictament parlant, Louis Malle no és un dels components de la Nouvelle Vague francesa. Al seu film "Zazie dans le métro" (1960), adaptació de la novel·la dadaista de Raymond Queneau, parodia els salts de raccord de Godard en l'escena de la passejada en cotxe pels carrers de París; d'altra banda, el film no pretén revolucionar la narració cinematogràfica sinó, ben al contrari, recuperar l'estil del cinema mut, amb policies que persegueixen els protagonistes a tota velocitat i un recurs constant al slapstick. No obstant això, "Zazie dans le métro" sembla -i probablement ho sigui- un títol emblemàtic i paradigmàtic de la Nouvelle Vague, un collage avantguardista que participa dels colors vius del moviment, de la seva passió per inventar imatges, del seu amor declarat a la ciutat de París (impagables les escenes a la Torre Eiffel), de l'esperit contestatari de l'època reflectit en l'actitud dels personatges (el tiet de Zazie -Philippe Noiret- es transvesteix, les relacions amoroses resulten molt lliures), sobretot de la petita protagonista, Catherine Demongeot, encantadora, constituïda en el principal atractiu d'un film caòtic i irregular però també apassionant.

5 comentaris:

Jordicine ha dit...

Doncs la busco ja. El nen de la foto ja em cau bé, només de mirar-lo. Té una cara simpatiquíssima. Una abraçada, RICARD.

David Amorós ha dit...

No l´he vista. És la meva ja comentada en altres ocasions preocupant carència en cine francès de la nouvelle vague o de l'època. Si vaig veure fa molt temps "On Connait la chanson" pe´`o no recordo que em fes sentir cap emoció massa especial. De fet la tinc una mica oblidada. Una abraçada.

ricard ha dit...

Val, Jordi, però és nena (Catherine Demongeot); reconec que el pentinat despista una mica. No t'equivoques pel que fa a la simpatia. Una abraçada.

David: Si trobes temps (deu ser difícil ara mateix, atesa la teva hiperactivitat) et recomano que repesquis "On connaït la chanson". Crec que és brillantíssima, tret que m'encegui la meva devoció pel cinema francès només comparable a la que tu sents pel cinema asiàtic i les noves corrents cinematogràfiques. Una abraçada.

Javier Simpson ha dit...

He visto poco de Louis Malle, creo que tan sólo Adiós, muchachos, peli bastante buena y emotiva, Atlantic city, también estupenda y con unas interpretaciones de Lancaster y Susan Sarandon acojonantes y Vanya, que aunque es teatro rodado es buenísima, y bastante dura… tomo nota de ésta, ricard, que seguro está muy bien.

Un abrazo. Estupenda reseña.

ricard ha dit...

Todas las películas de Louis Malle que citas son buenísimas pero debo advertirte que "Zazie" no se les parece en nada, lo cual no implica que sea peor o mejor, sólo diferente. Un abrazo.