dilluns, 25 de juny de 2012

SHAME


Steve McQueen (res a veure amb l'actor nord-americà: aquest és negre, és britànic i encara respira) va dirigir el 2008 "Hunger", un film duríssim sobre els presos de l'IRA. Tres anys més tard, travessa l'Atlàntic i situa a Manhattan una història a priori més lleugera sobre un empleat d'una empresa de noves tecnologies més addicte al sexe que no pas al treball.

Però "Shame", que també podria titular-se "La solitud del follador de fons", no en té res, de lleugera. Brandon (Michael Fassbender, extraordinari) practica el sexe compulsivament, gairebé desesperadament. En contrapartida, és físicament incapaç de mantenir qualsevol relació sentimental i la seva existència és tan buida com el seu apartament. La visita de la seva germana (Carey Mulligan), amb qui manté una relació ambígua, no l'alleuja gens ni mica, malgrat la llagrimeta que li cau mentre ella canta "New York, New York" en un club nocturn (llàstima que immediatament després se'n vagi al llit amb el cap d'en Brandon).

La càmera de Steve McQueen escruta el rostre petri de Fassbender provant de trobar-hi alguna llum; però la seva expressió mentre fa l'amor amb dues prostitutes o en l'escena final al metro no deixa entreveure cap esperança.

8 comentaris:

Mario Salazar ha dit...

Ha sido una de las películas que más me han gustado del año pasado, la pondría segunda debajo de la iraní a separation. Como anécdota te cuento que hace buen tiempo mirando Dvds me tope con McQueen y me pareció una broma, todavía no lo ubicaba, pensaba, pero sí McQueen nunca dirigió nada que recuerde, murió en los ochenta y además parecía una cinta nueva, el vendedor sabia menos todavía y no daba señal de nada, pero luego inmediatamente indague y me di que era un negro gordito de ascendencia britanica, toda una revelación, creo que junto a Refn daran la hora este o el otro año. Un abrazo.

Himalia ha dit...

Interessant :)

Javier Simpson ha dit...

La soledad del corredor de fondo jaja suena bien. Supongo que la frase será cosecha propia, ricard ;-D
Me tira la peli. Me suena bien ese pesimismo. Tengo que verla.

Estupenda reseña

ricard ha dit...

Mario: Después de ver casi seguidas "Hunger" y "Shame", vaticino un gran futuro para este director de nombre equívoco. Filma a sus personajes con una rara mezcla de intensidad y discreción; observa, indaga, deja que el espectador saque sus conclusiones. Y Michael Fassbender... Bueno, tú ya has visto "Prometheus", no sé como se le dará hacer de robot, pero sus interpretaciones en estos filmes... Tan diferentes y, en ambos casos, tan intensas. ¡Y adelgazó un montón de quilos para su papel de Bobby Sands en "Hunger"! Un abrazo.

Himalia: Sí. El teu bloc també, per cert. Un petó de benvinguda.

Javier: Bueno, un pequeño homenaje al Free Cinema, jaja. Pues sí, es una buena película. Gracias de nuevo por tus inmerecidos elogios y un abrazo como siempre.

ricard ha dit...

Por cierto, Mario: Si todo va bien, mañana veré por fin la película iraní.

MIREIA ha dit...

La primera pel.lícula sobre un addicte al sexe que he vist m'ha semblat molt més profunda del que em pensava quan vaig llegir-ne les ressenyes en el moment de la seva estrena. Fassbender està inconmensurable, i el seu rostre hieràtic omple la pantalla mostrant el seu desfici i la seva solitud. Un deu també per a Carey Mulligan, una veritable troballa del cinema actual.

Angélica Oliveira ha dit...

La peli és molt bona, i a més amb en Fassbender i la Mulligan (ella en la meva opinió la millor actriu d'aquesta nova generació), un éxit estupend.
Jo conec persones com en Brandon, aquesta soledat, aquest buit que no desapareix...
Una pena que la van oblidar als Oscar d'aquest any...

ricard ha dit...

Totalment d'acord, Mireia. Els dos protagonistes són dues revelacions del cinema actual.

Angélica: Els Òscars sempre obvien aquests títols tan existencialistes. Ah, i compte si coneixes persones com en Brandon! És broma; una abraçada.