divendres, 29 de juliol del 2011

PHILIP MORRIS, ¡TE QUIERO!


"Philip Morris, ¡te quiero!" (Glenn Ficarra i John Requa, 2009), inspirada en fets reals, narra la relació amorosa entre Steven Russell (Jim Carrey) i un xicot encantador amb nom de marca de tabac, que interpreta Ewan McGregor amb la seva solvència habitual. Però Carrey és el rei de la festa en aquest biopic sobre un personatge incòmode, que representa tot allò que els conservadors nord-americans odien: és homosexual, és un mentider, és astut, és un terrorista que s'aprofita del sistema; també és intel·ligent, sensible, té sentit de l'humor i, sobretot, un cor així de gran. Perquè Steven estima Philip absolutament i vol el millor per a ell, però també vol que la seva dona -una cristiana devota-, sigui feliç, malgrat que la seva sortida de l'armari no ajudi gaire. Aquest anarquista no podia estar en llibertat i, en l'actualitat i per obra i gràcia de George W. Bush, compleix cadena perpètua a Texas per quatre malifetes simpàtiques que a Millet i companyia els farien un tip de riure.

4 comentaris:

Angélica Oliveira ha dit...

Aquesta peli la vaig mirar a Brasil l'any passat. Em sembla que als USA no la van estrenar als cines, penso que va sortir només en DVD. És la mena de pelis que no agrada als conservadors i tampoc a la majoria de gays ja que el protagonista no és una persona molt correcte (encara que sigui una bona persona...jejejejeje
Per mi qualsevol peli amb en McGregor val la pena! ;)

ricard ha dit...

Ja he llegit que va tenir problemes als Estats Units i segurament deu ser com tu dius i només l'hagin estrenada en DVD. No m'estranya... És veritat, Ewan McGregor és un gran actor i manté una carrera molt interessant, alternant títols tan comercials com els de la sèrie de "La guerra de las galaxias" amb molt cinema independent. Jim Carrey té una filmografia força més irregular, però també el considero un actor magnífic, malgrat el seu histrionisme. Gràcies pel teu comentari, Angélica, ja et trobavem a faltar...

Sandra Mantas ha dit...

Sí, aquest és el mon en el que vivim. Una autèntica llàstima. La pel.lícula no l'he vista, però tinc interés en veure-la. Una abraçada.

ricard ha dit...

Em penso que t'agradaria. Salvant les distàncies, recorda "Atrápame si puedes" del Spielberg.