diumenge, 24 de juliol del 2011

PAUL


La parella d'humoristes britànics Simon Pegg i Nick Frost ("Zombies party") viatgen als Estats Units i es posen sota les ordres de Greg Mottola, el director de "Supersalidos", per protagonitzar una paròdia d'"E.T.". L'extraterrestre ara es diu "Paul" i té la veu de Seth Rogen, nova icona de la comèdia ianqui de l'escola Judd Apatow ("Virgen a los 40"); a la versió espanyola, la veu és de Santi Millán.

Al film també trobem Jason Bateman, un altre que surt en totes les comèdies, preferentment del subgènere casats en crisi existencial, i l'inefable Bill Hader, estrella del Saturday Night Live, que repeteix el paper de policia imbècil que feia a la ja mítica "Supersalidos" (Seth Rogen era el seu company de patrulla).

Aquests humoristes britànics i nord-americans tenen en comú la virtut de la irreverència i, en el seu retrat despietat de l'Amèrica profunda, carreguen contra els creacionistes (la noia protagonista, a la qual homes vinguts d'Europa i de l'espai convenceran que tot això del Cel i de l'Infern és una camama i que no li passarà res si fornica, apareix amb una samarreta amb un dibuix de Jesús disparant un tret al cap d'en Darwin al crit d'"Envolve this"). El Paul fuma com un carreter i és més enrotllat que l'"E.T." del Spielberg, tot i que el va inspirar, com se'ns explica al film (en una escena en què el mateix Steven presta la veu). Aquests detalls fan simpàtic el film, que no és cap obra mestra de la comèdia com ja us deveu imaginar, però funciona i entretén. I que la dolenta de la pel·lícula sigui la Sigourney Weaver és una troballa.

4 comentaris:

Sandra Mantas ha dit...

Estic d'acord. És més fresca i divertida del que en principi podria semblar i tot i l'humor una mica irreverent, no deixa de ser un film inocent en comparació amb les comedies que es fan avui dia. I a més tens la sensació d'estar veient una comèdia nostàlgica dels 80. Una abraçada.

ricard ha dit...

Incidint en el teu comentari, és veritat que les comèdies nord-americanes d'avui en dia (tot i que aquesta també és una mica britànica), tendeixen a la irreverència però amb el fre de ma posat i, sí, l'ombra de la comèdia dels vuitanta és allargada.

Anònim ha dit...

Ja és molt que funcioni, veient el trailer ple de tòpics. Trobo que el to aquest irreverent ha arribat un punt en què ja està massa explotat i s'ha perdut molta originalitat en la comèdia per culpa de voler ser tant políticament incorrecte
M'ha agradat el bloc
lluís

ricard ha dit...

Tens raó que de tot se'n fa un abús i ja sembla que si les comèdies no són escatològiques i políticament incorrectes no estan al dia. De tota manera, vaig trobar divertit imaginar els puritans que hi deu haver a l'Amèrica profunda escandalitzant-se quan Paul qüestiona l'existència de Déu. Tot i que no crec que hagin programat la pel·lícula a l'Oest del Mississippi. Molt bo també el teu bloc, que no coneixia; sembla bastant nou, oi que sí?