dilluns, 13 de juny de 2011

INSIDIOUS


Famós per haver dirigit "Saw" (2004), un film enginyós que inaugurava una nissaga molt rendible i que ha influït el gènere d'horror dels darrers anys, més atent als vessaments de sang per mètodes tan cruels com sofisticats que a la versemblança dels arguments i a la progressió dramàtica, James Wan recupera amb "Insidious" una variant més clàssica del fantàstic, barrejant elements de "Poltergeist" i "El exorcista" amb notable habilitat, aconseguint atmosfera i algun ensurt considerable sense obviar un sentit de l'humor molt peculiar. Potser l'ha traït la voluntat d'aconseguir una sorpresa final, com va fer a "Saw", que aquí no funciona tan bé i gairebé espatlla una història que, malgrat tractar sobre viatges astrals i altres fenòmens parapsicològics, mantenia l'aparença realista que distingeix els millors títols del terror modern.

9 comentaris:

Pilar ha dit...

Fa molt de temps que que em costa trobar una pel-lícula de terror en la qual submergir-me fins al final. Normalment surto de la sala del cine abans que s'acabin. Massa sang em produeix fàstic, però no m'espanta gens ni mica.

Angélica Oliveira ha dit...

Vull anar al cine per mirar aquesta peli, però el marit no li agrada aquesta temática....jejejejeje
La primera peli "Saw" em va agradar moltissím, però les altres...terribles!!

òscar ha dit...

No sóc massa fanàtic del gènere però la meva dona (ai les dones) sí. Ahir mateix vaig aconseguir-li per Internet i ara, clar, em tocarà una nit de patir més aviat que tard.

Javi ha dit...

Debe dar sustito. Lo cierto es que sabiendo que es del director del primer Saw me tira algo (que me parece una buena peli de terror -del resto abstenerse, aunque pueda haber cosas más o menos entretenidas y que también asusten después de esa primera parte impactante y tremendamente cruel ...como volver a lo mismo, o parecido)

ricard ha dit...

Pilar: No pateixis, que no hi ha sang.

Angélica, Óscar, Javi: Curioses les discrepàncies matrimonials, d'altra banda comunes en les pel·lícules d'aquest gènere. Adverteixo que no s'assembla gaire a "Saw". I sí, estem d'acord que les posteriors pel·lícules de la nissaga eren infumables.

David Amorós ha dit...

A mí m'ha agradat molt i em sembla un cop d'aire fresc al cine de terror actual. La primera part és cert que té un clima molt terrorífic i tot i que la segona part és més opinable, a mi em va recordar en estética i inocència la cinema dels anys 80 (crec que és molt superior a Polstergeist). En fi, per a mí, una grata sorpresa. I de Saw, només vaig veure, després de la primera, la que van censurar. Per tocar els ous. Una abraçada.

ricard ha dit...

És veritat que la segona meitat no és tan rodona, però té moments interessants, com quan el pare es troba amb aquella família tan estranya durant el seu viatge astral.

Trobo prou coherent que veiessis la seqüela censurada de "Saw" per portar la contrària. I jo, que n'he vist alguna altra, et puc assegurar que no hi ha cap diferència.

Sidhe ha dit...

Em va decebre molt, ha resultat ser massa efectista i predecible...

Salutacions!!

ricard ha dit...

Pot ser que tinguis raó, però encara trobo que està per sobre de la mitjana del gènere. Gràcies per la teva aportació.