divendres, 24 de juny de 2011

EL ÚLTIMO VERANO


Malgrat que Malle, Rohmer o Chabrol ja són morts, malgrat la meva exposició en la sèrie sobre Godard i Truffaut, la nouvelle vague no es pot dir que hagi mort. Potser no es morirà mai. En qualsevol cas, alguns dels seus fundadors continuen ben vius i en actiu.

Aquest és el cas de Jacques Rivette, present no fa gaire a les nostres pantalles amb "El último verano" (2009), un film molt curt (poc més de vuitanta minuts) comparat amb la majoria dels seus, de format petit en tots els sentits, que ens presenta un circ petit, amb cinc figurants comptant el forçut, el pallasso i la trapezista, que fa una gira estival per pobles entranyables del sud de França. La representació teatral, de la qual l'espectacle circense en seria una derivació, constitueix el motiu principal de la filmografia de Rivette, havent arribat a afirmar que no hi ha cap altre tema.

Un italià (Sergio Castellitto) que viatja amb un Porsche descapotable cap a Barcelona, però que, aparentment, no té gaire pressa, segueix el circ durant uns dies, enamorat de l'espectacle i, possiblement, de la directora (Jane Birkin), sobre la qual plana un misteri que ens serà revelat cap al final del metratge, però que tampoc no té gaire rellevància. Allò que és important a "El último verano" són les anades i vingudes dels protagonistes, les seves converses i passejades pels llogarrets idíl·lics en què transcorre l'acció, els matins, les tardes, els vespres, sempre amb el Pic Saint-Loup a l'horitzó com ens adverteix el títol original ("36 vues du Pic Saint-loup"). Aquest és un film que és com una obra de teatre de petit format presentada a l'aire lliure; fins i tot, els protagonistes saluden el públic present al final de la funció.

4 comentaris:

David Amorós ha dit...

Jo la vaig veure quan es va estrenar i no em desagradar, però haig d'admetre que em va causar una certa indiferència. Tot i així, els actors em van encantar. Una abraçada.

Eva ha dit...

"El último verano" és també la darrera peli de la temporada del cineclub. Me la vaig perdre..tinc dos mesos llargs per recuperar-la. Espero poder fer-ho!

ricard ha dit...

David: Certament, no és un film transcendental; però entranyable.

Eva: I, si no, et recomano els clàssics remasteritzats que passen aquest estiu als cinemes Verdi de BCN.

GEMMA ha dit...

Prenc nota.