L'inspector Mangin és un policia vidu a qui li passa el mateix que a molts personatges de les pel·lícules de Pialat: que acaben la paciència i comencen a repartir llenya. Tampoc no és d'estranyar atesos els interminables interrogatoris que no condueixen enlloc. L'estil naturalista de Pialat emfatitza la rutina a la comissaria.
La frontera entre servidors de la llei i delinqüents és molt porosa. L'advocat dels tunisians traficants de droga esmorza amb ells; i també es fica al llit amb la Noria (Sophie Marceau), nòvia i còmplice d'un dels malfactors que té tancat a la presó; i també és amic d'en Mangin, malgrat es dediqui a treure al carrer els clients que el policia engarjola. Mangin fa l'amor amb la prostituta Lydie (nova col·laboració de Sandrine Bonnaire amb el director) després d'arrestar el seu proxeneta.
La seductora Noria també ensarrona l'inspector, clarament necessitat d'amor, la qual cosa (i el robatori de dos milions de francs en diners i droga) condueix a una situació molt perillosa. Pialat ho resol fidel al seu estil i el film acaba com ho feia "A nuestros amores", amb la imatge congelada del rostre del protagonista, interrogant-se sobre un futur incert.
Una figura d'estil que també remet al cèlebre final de "Los 400 golpes", de François Truffaut, valedor de Pialat com vam explicar al post de "La infancia desnuda". Truffaut havia mort un any abans de l'estrena de "Police" i el film li ret un petit homenatge mostrant el seu rostre a la portada d'una revista en un quiosc.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada