PROYECTO SALVACIÓN

Si hem de parlar de "Proyecto Salvación" (2026), crec important destacar el paper del seu guionista, el senyor Drew Goddard, i no perquè el llibret del film dirigit per Phil Lord i Christopher Miller sigui res de l'altre món (tot i viatjar a un altre món). Però crec revelador que Goddard sigui també el guionista de "Marte" (Ridley Scott, 2015), igualment basada en una obra de l'escriptor Andy Weir; el paral·lelisme és evident: un astronauta resta sol (bé, aquí no tant) en un indret de l'univers on no arriben altres humans, i s'ha d'espavilar amb l'ajuda de la seva intel·ligència i d'un optimisme a prova de meteorits. 

Goddard és un cinèfil aplicat i ho va demostrar en la molt divertida "La cabaña del bosque" (2012), que també va dirigir, desconstrucció dels films d'horror protagonitzats per adolescents. En canvi, ens va decebre una segona intervenció rere la càmera a "Malos tiempos en el Royale" (2018), thriller claustrofòbic molt alambinat que tenia un parell de bons moments, però que, en la major part d'un metratge clarament excessiu, semblava una mala imitació de Tarantino. 

El metratge excessiu també resulta un llast a "Proyecto Salvación", història de ciència-ficció que inclou una relació d'amistat amb un alienígena deliberadament estrany -però simpàtic-. No falten les aclucades d'ull a clàssics del gènere (per exemple, "Encuentros en la tercera fase"), però, com dèiem, no ens ha semblat molt inspirada ni inspiradora, tot i que cal destacar un molt correcte treball de posada en escena i l'esforç de Ryan Gosling per dotar de carisma el seu omnipresent personatge.