En la trama central, la Mort, després de comprar un terreny al costat d'un cementiri i construir-hi una mena de mausoleu enorme sense portes ni finestres, coneix una jove parella i s'emporta el xicot, sense gaires miraments, cap al seu reialme. La noia farà els possibles per recuperar el seu estimat, i, considerant que l'Amor pot vèncer la Mort, la convenç perquè li atorgui no una sinó tres oportunitats, que constituiran episodis més o menys independents i que ens conduiran a la Venècia de les màscares de Carnaval, a un palau de les mil i una nits (en ple Ramadà, vulnerat per un europeu -infidel- enamorat de la germana del califa), i, finalment, en el fragment més ple d'efectes visuals, a la Xina imperial.
Més enllà dels nombrosos trucatges, sorprèn el tractament humanista del personatge que representa la Mort, que Lang vesteix de negre i amb un barret d'ala ampla, com en una visió que va tenir quan va estar molt malalt durant l'adolescència. Pel que fa al protagonisme de la noia i el masclisme contra el qual intenten rebel·lar-se les protagonistes de les tres subtrames, sembla clara la influència de la també guionista Thea von Harbou, esposa del director.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada