Els productors, amb bon criteri, li diuen que ell és ric i que no en sap res, dels pobres. Davant aquesta evidència, Sullivan decideix sortir a l'aventura amb deu centaus a la butxaca per fer de pobre durant uns dies. L'experiment funcionarà a mitges, però li permetrà conèixer una aspirant a actriu guapa i simpàtica (Veronica Lake).
"Los viajes de Sullivan" (Preston Sturges, 1941) comença com un slapstick i continua com una comèdia romàntica per, finalment, posar-se una mica seriosa -com el seu protagonista-, i no es limitarà a recrear amb realisme la situació de les classes més desfavorides, sinó que denunciarà sense embuts el tracte discriminatori de la justícia cap a la gent sense recursos. Sturges no pretén assemblar-se a Capra -citat explícitament al film-; el segon confia en la capacitat del sistema per resoldre les desigualtats; el primer, condueix la seva habitual ironia cap al pessimisme més lúcid, tot i que sap reconduir molt intel·ligentment la sàtira i retrobar el camí de la comèdia, el remei més eficaç per sobreviure en un món injust, com reflecteix l'escena meravellosa en què els presidiaris i els afroamericans obliden les seves penes gràcies a la projecció en una església d'uns dibuixos animats de Mickey Mouse.
El concurs:
La pel·lícula sobre la gent pobra que Sullivan vol dirigir duu per títol "Oh hermano, ¿dónde estás?". El 2000, uns simpàtics realitzadors van adoptar aquest títol per a una comèdia ambientada a la Gran Depressió i inspirada en l'Odissea homeriana; ens referim a...? Vinga, que és molt fàcil!
5 comentaris:
La película por la que preguntas es "O Brother" de los Coen, de hecho las pistas que das son demasiado explícitas para cualquier cinéfilo un poquito avispado. El personaje de Clooney se llama Everest Elyssess y el guíón, como bien dices, está inspirado libérrimamente en La Odisea de Homero y tiene una evidente conexión referencial con Los viajes de Sullivan.
Una abraçada.
Molt bona i molt intel·ligent: tota una obra mestra que no ha perdut gens de vigència.
Respecte a la teva pregunta final, òbviament et refereixes a "O Brother!" dels Coen, amb George Clloney al capdavant.
Una abraçada.
Pedro: Ya dije que no era difícil. Al menos, para cinéfilos como tú.
Juan: Totalment d'acord: una obra mestra. També has encertat el concurs, que he posat facilet.
Una abraçada.
Magnífica comedia.
Borda una difícil combinación de comedia slapstick, crítica social y reflexión sobre la responsabilidad del artista.
Publica un comentari a l'entrada