A "El confidente", dirigida per Jean-Pierre Melville el 1962, trobem personatges característics en el seu cinema: el senyor que acaba de sortir de la presó i el primer que fa és involucrar-se en un robatori, i un altre senyor que porta gavardina i barret, que potser és confident de la policia i ¿un traïdor?; també hi ha dones que fumen i policies que no comparteixen el sentit de l'honor dels malfactors. En definitiva, un univers que esdevindria habitual i més sofisticat en films posteriors del cineasta. Aquest
polar primerenc, que comença amb un magnífic travelling seguint Serge Reggiani (el seu oponent és en Jean-Paul Belmondo), potser no té el ritme dels seus millors treballs i desorienta l'espectador pel seu afany de jugar amb les aparences. Però tot se soluciona en un final que -com també acostuma a passar a cal Melville- no pot ser més tràgic.
2 comentaris:
En mateix Melville ja era tot un personatge: que algunes pel·lícules li sortissin millor que d'altres no té gaire importància.
Una abraçada.
A més, aquesta és la primera d'una sèrie de pel·lícules policíaques que guanyarien molt en interès i sofisticació; però ja conté la seva atmosfera única i els seus personatges característics.
Una abraçada.
Publica un comentari a l'entrada