Adaptava una novel·la de l'especialista del gènere Ross McDonald, i Paul Newman feia el paper del detectiu Lew Harper. L'escena dels títols de crèdit el mostra dormint en un llit improvisat a la seva modesta oficina i provant d'esmorzar amb la nevera buida. Un advocat amic el contracta per investigar la desaparició d'un client seu milionari i Harper inicia un periple que el conduirà de les mansions més luxoses de Los Angeles a clubs de mala nota (retratats al film de manera força innocent); a tot arreu regnen la immoralitat i la mesquinesa.
Harper intenta no esquitxar-se però no pot evitar que els conflictes de la feina afectin la seva ja molt perjudicada relació matrimonial o que la poca fe en els homes que encara conserva es perdi pel camí; l'escena final resulta en aquest sentit demolidora.
El record d'"El sueño eterno", doncs, no es limita a la presència de Lauren Bacall enmig d'un repartiment força atractiu, en què també trobarem Janet Leigh (l'esposa del protagonista), Shelley Winters o un molt guapo Robert Wagner. Les situacions són tan tòpiques que sembla que estiguem assistint a una paròdia a l'estil d'"Agárralo como puedas". Si més no, el film acaba captant el nostre interès gràcies al carisma aportat per Newman (i a la seva intel·ligent interpretació), a la fotografia del sempre eficaç Conrad Hall i, en darrera instància, al competent guió de William Goldman (*), que sap que, com en els seus models dels anys quaranta, la gràcia està en els diàlegs, malgrat destil·lin certa misogínia.
Vegeu si no:
(*) Escriptor i guionista, devem a Goldman els llibrets de films com "Dos hombres y un destino", "Marathon Man", "Todos los hombres del presidente" o "La princesa prometida".
6 comentaris:
Brillante interpretación de Newman, como de costumbre.
Atractivo y carismático y, además, un actor excelente.
Me parece haber visto esta película.
Y leí otra novela de Ross McDonal, en que el detective se llama Lew Archer.
Lauren Bacall es un buen motivo para ver una películaa.
La película adapta el libro The Moving Target de Ross McDonald, quien escribió toda una serie con este personaje como protagonista, claramente inspirado en Philip Marlowe y Sam Spade (cuyo socio en "El halcón maltés" se apellida también Archer).
Aunque Bacall ya era algo mayor cuando rodó la película, conserva toda su elegancia.
Saludos.
Buena película, con Newman en buen estado de forma. Tuvo una secuela, "Con el agua al cuello", que no estaba mal. Del director, Jack Smight, sólo recuerdo "La batalla de Midway".
Saludos!
Es verdad, no me acordaba de la secuela, de Stuart Rosenberg, que también había dirigido a Newman en "La leyenda del indomable".
Creo que Jack Smight no tuvo una carrera muy brillante, aunque podría estar equivocado; diría, sin embargo, que "La batalla de Midway" me aburrió bastante cuando la vi de muy joven.
Saludos.
Publica un comentari a l'entrada