dissabte, 4 de febrer del 2023

EL PEREGRINO

Si a "Vida de perro" Charlot aprofitava el furt d'una cartera per prosperar, a "El peregrino" (1923) el retrobem convertit en un presumpte criminal que fuig de la justícia. 

Es disfressa de capellà, la qual cosa propiciarà tots els gags del migmetratge (atenció a la seqüència impagable en què prenen el te mentre un nen entremaliat fa de les seves); però, finalment, es revela un individu noble en el fons, i el rànger de Texas que el descobreix opta per facilitar-li una fugida a Mèxic que culmina en un gag memorable en què Charlot, conscient que la violència és a ambdós costats de la frontera, escapa caminant sobre la línia divisòria. 

"El peregrino" és un títol eficaç i divertidíssim malgrat la seva senzillesa. I resulta curiós que un senyor que aspirava a dirigir sense actuar (com faria tot seguit a "Una mujer de París") i que es faria famós per la seva meticulositat, permetés aquí que els actors infantils miressin a la càmera o que la protagonista (novament, Edna Purviance) lluís unes taques de suor sota l'aixella pròpies d'un anunci de desodorant.

4 comentaris:

Trecce ha dit...

Muy divertida y con esas reflexiones tan profundas que se ocultan tras el aparente humor de Chaplin.

ricard ha dit...

Desde luego.

Cinefilia ha dit...

Imagino que fa cent anys no es reparava tant en aquests detalls que esmentes, per molt perfeccionista que fos el cineasta. Tot i així, no deixa de ser un aspecte interessant.

Una abraçada.

ricard ha dit...

De fet, els curts d'en Charlot no ocultaven el seu caràcter de representació, amb les cares pintades de blanc i l'aspecte caricaturesc dels personatges.

Una abraçada.