Recupera la fotografia tenebrista de "La bruja" (i a la seva protagonista) i, com en "El faro", les referències iconogràfiques i argumentals són múltiples i diverses, i van de "Conan el bárbaro" (John Milius, 1982) a Shakespeare; i és que "El hombre del norte" es basa en la mateixa llegenda que va inspirar "Hamlet"; però el nostre Amleth no és de recitar versos tot observant una calavera sinó un nòrdic musculós, brut i brutal, capaç de trinxar-ho tot amb els seus punys i la seva espasa i de fer filigranes amb els cossos mutilats dels seus enemics.
Entre una fidelitat històrica que presenta una societat primitiva i feréstega, basada en la llei del més fort i en el pillatge, i interludis màgics igualment inspirats en les creences dels habitants del nord d'Europa al segle X, Eggers ens atrapa amb un film en què l'horror no exclou la bellesa i una violència obscena no impedeix alguns moments quasi tendres (no gaires).
4 comentaris:
Con matices muy variados, por lo que refieres.
Para ser, básicamente, una película de aventuras, aglutina muchas referencias y detalles.
Que tal Ricard!
No ha tenido mal recibimiento por parte de la critica. Visto el trailer me tiene muy buena pinta. Tomo buena nota.
Saludos!
Ha sido muy bien recibida por la crítica. Y la taquilla no va tan mal como algunos vaticinaban antes de su estreno.
Saludos.
Publica un comentari a l'entrada