Recupera la fotografia tenebrista de "La bruja" (i a la seva protagonista) i, com en "El faro", les referències iconogràfiques i argumentals són múltiples i diverses, i van de "Conan el bárbaro" (John Milius, 1982) a Shakespeare; i és que "El hombre del norte" es basa en la mateixa llegenda que va inspirar "Hamlet"; però el nostre Amleth no és de recitar versos tot observant una calavera sinó un nòrdic musculós, brut i brutal, capaç de trinxar-ho tot amb els seus punys i la seva espasa i de fer filigranes amb els cossos mutilats dels seus enemics.
Entre una fidelitat històrica que presenta una societat primitiva i feréstega, basada en la llei del més fort i en el pillatge, i interludis màgics igualment inspirats en les creences dels habitants del nord d'Europa al segle X, Eggers ens atrapa amb un film en què l'horror no exclou la bellesa i una violència obscena no impedeix alguns moments quasi tendres (no gaires).