Com el títol anuncia, narra un viatge al nostre satèl·lit amb un coet que s'assembla força als que van assolir la fita en la vida real quaranta anys després. El cert és que la similitud no és gens casual: Fritz Lang va demanar l'assessorament d'uns científics entre els quals es trobava Wernher von Braun (1). No és fàcil saber quines idees van precedir el film i quines altres s'hi van inspirar, tret del compte enrere que precedeix el llançament, una idea de Lang per generar suspens, recuperada pel cinema a "Con destino a la Luna" (del 1950) i pels científics de la NASA, com tots sabem.
També Hergé, a "Objetivo: La Luna", àlbum del 1950, dissenya una nau que, per dins com per fora, s'assembla molt al coet que allotja els sis protagonistes:
- Un científic que vivia en la pobresa perquè ningú no havia fet cas d'unes idees revolucionàries que, curiosament, no se centraven en com arribar a la Lluna sinó en la convicció que s'hi podia trobar or en abundància (2).
- Un sicari al servei d'uns oligarques que sí que van creure que podia haver-hi or al satèl·lit i que volien controlar l'operació (i els mercats).
- Un nen amic de l'heroi que s'esmuny dins la nau, no sabem ben bé com.
- L'heroi, promotor del projecte.
- La noia.
- L'amic de l'heroi, que té la barra de voler casar-se amb la noia i que, a més, és un covard.
El film arrenca amb unes escenes que mostren el domini de Lang de la posada en escena, amb plans contrapicats d'arrel expressionista en què l'ombra dels personatges es reflecteix al sostre, flash-backs i muntatges en paral·lel. Llàstima que, després, la trama perdi força i ritme mentre se centra en la relació triangular entre l'heroi, la noia i l'amic. El guió de Thea von Harbou destaca el càstig dels avariciosos, la victòria dels sentiments autèntics i, de passada, el valor de la noia, ària guapíssima que, en un evident missatge feminista, es considera tan vàlida per viatjar a la Lluna com els seus companys homes, sense por de la precarietat dels mitjans emprats.
(1) Els científics alemanys havien avançat molt en l'estudi dels coets i això els va servir per fabricar els temibles míssils V-2 cap al final de la Segona Guerra Mundial. Els americans, amb el seu habitual pragmatisme, van ignorar la filiació nazi de Von Braun i companyia i els van fitxar per al Programa Apollo.
(2) Tampoc l'objectiu principal dels nord-americans era arribar a la Lluna. O, més ben dit, el que volien era fer-ho abans que els soviètics i demostrar-los la seva superioritat.
4 comentaris:
Hablamos de los grandes precursores, los primeros maestros. Siempre se saca algo viéndoles.
Es una de las películas menos apreciadas de su autor. Pero, admitiendo que se trata de una obra irregular, su interés me parece incuestionable.
Juntament amb "Metròpolis" (1927), un dels meus films de capçalera.
Una abraçada.
Són les dues grans aportacions de Fritz Lang al gènere de la ciència-ficció.
Una abraçada.
Publica un comentari a l'entrada