El to viatja de la comèdia italiana (potser caldria ser més específics i dir-ne napolitana), amb un component eròtic notable, cap al fulletó, sobretot en el tram final. Com sigui, la capacitat de retratar personatges i ambients està a l'altura dels millors títols del gènere, s'aprofita bé la trama per elaborar un fresc sobre la Itàlia de postguerra i, sobretrot, Mastroianni excel·leix en el seu paper de masclista simpàtic i Sophia Loren -inoblidable, guapísssima- en el de la prostituta enamorada que lluita per la seva dignitat.
5 comentaris:
Hola Ricard!
Una joya del cine y que siempre apetece volver a ver.
Saludos!
La vaig tornar a veure el mes passat quan la van emetre a la 2. Amb aquesta pel.licula, de Sica va intentar el Oscar per 5ª vegada, no el va aconsseguir potser perque l´havia guanyat l´any anterior amb "Ayer, hoy y mañana". Surt de secundaria la desaprofitada Marilú Toló que apareix a un film que m´encanta "Themroc" amb Michel Piccoli.
Salut!
Borgo.
Fran: Sin duda.
Borgo: Vols creure que no he aconseguit veure "Themroc"?
Salutacions.
A mi em va agradar força (i a qui no?). Recordo haver-la vist en pantalla gran a la Filmoteca. Molt emotiu també, tot i que amb un registre molt més dramàtic, el treball dut a terme per la icònica parella protagonista a la posterior "Una jornada particular".
Una abraçada.
Marcello i Sophia van coincidir en unes quantes pel·lícules, sempre amb resultats excel·lents.
Una abraçada.
Publica un comentari a l'entrada