"Quo Vadis, Aida?" (Jasmila Zbanic, 2020) és excel·lent. Transmet amb terrorífica precisió la tensió i el drama viscuts durant els fatídics dies de juliol del 1995, a través de la història d'una traductora bosniana que, tot i treballar per als cascos blaus, no pot fer res per ajudar la seva família. Si la descripció d'uns fets només comparables a les atrocitats comeses pels nazis durant la Segona Guerra Mundial ja ens glaça la sang, què dir d'un epíleg tristíssim que mostra la banalitat del mal i la impossibilitat de perdonar, almenys mentre no passi una generació?
El film no parla només de la monstruositat d'uns fanàtics genocides, sinó també de la inoperància de la Unió Europea. Podien haver fet més els joves soldats holandesos que havien de protegir la població civil? Els soldats, no ho sé, però als seus superiors els hauria hagut de caure la cara de vergonya.
Però aquí no es mulla ningú. Excepte, en el sentit més literal, quatre catalans que, el 1995, van viatjar a l'illa grega de Lesbos per rescatar els immigrants que naufragaven davant les seves costes, també enmig del desinterès de les autoritats i, una vegada més, d'una Unió Europea que, per protegir les seves fronteres, no dubta a propiciar la mort de milers de persones, ofegades al Mediterrani.
"Mediterráneo" (Marcel Barrena, 2021) potser no té la precisió narrativa del film bosnià però és igualment rellevant i necessari i Eduard Fernández resulta prou creïble en el paper d'Òscar Camps, nàufrag existencial i heroi.
5 comentaris:
El film de Jasmila Zbanic, es una película dura donde las haya, pero porque la realidad lo es a veces y, desde luego, la realidad de lo que fue la historia que nos traslada el film fue dura, sangrienta, cruel y vergonzosa. Si episodios como este resultan aberrantes cuando leemos viejas páginas de guerras antiguas, lo son mucho más trasladados a conflictos ocurridos en el mundo moderno, pero que hayan sucedido anteayer, como quien dice y que continúen sucediendo en algunos paises en la actualidad, es, a más de una aberración, algo que nos debería avergonzar a todos y cada uno de nosotros.
M´apunto "Quo Vadis, Aida' I m´agradat molt la teva ressenya de títols de Corman sobre les obres de Poe. Recientment he vist la curiosa "El terror2 amb un jove Jack Nicholson i Boris Karloff dirigit per Corman i ajudat per Ford Coppola i Monte Hellman.
M´agrada molt "Soylent Green", la darrera pel.licula de Edward G. Robinson. He llegit la novel.la en que és basa: "Make Room!!!" de Harry Harrison que pràcticament no te res a veure amb el filn, ni tant sols apareixen les famoses galetes.
Salut!
Borgo.
Trecce: Es lo que yo digo: vergonzoso.
Borgo: Fa molt temps que vaig veure "El terror", quasi no la recordo. Curiós això de la novel·la "Make Room!!!" i que no parli de les galetes, que en la pel·lícula són el nucli de la història.
Gràcies pels vostres comentaris.
Hola Ricard!
Me las apunto, tengo mucho cine pendiente por ver...
Saludos!
Pues están llegando buenos títulos. Habrá que espabilarse ;)
Saludos.
Publica un comentari a l'entrada