Ajudat per una fotografia en blanc i negre excel·lent i uns actors magnífics (Jamie Dornan està més creïble fent de paleta irlandès que de multimilionari a "Cuarenta sombras de Grey"), Branagh aconsegueix, sense esforç aparent, un títol emotiu i simpàtic. Resulta fàcil sentir-nos identificats amb els personatges de "Belfast", potser tant com difícil havia de ser mantenir l'equidistància en un entorn radicalitzat on imperaven la violència i la coacció. La millor seqüència i el millor comentari al respecte, el robatori del paquet de detergent.
4 comentaris:
Parece que a algunos realizadores punteros les ha dado por escribir sus memorias. Deben ser cosas de la edad.
Seguro.
Que tal Ricard!
Me has dejado intrigado con lo del detergente, lo tendré en cuenta cuando la vea...
Saludos!
¡Jaja! No voy a dar más pistas.
Saludos.
Publica un comentari a l'entrada