"Mi Idaho privado" (1991), probablement la millor pel·lícula de Gus Van Sant, s'endinsa en el món de la prostitució masculina als carrers de Portland (amb excursions a Idaho i a Roma), entrellaçant dues històries d'amor i amistat traïdes. El traïdor és un molt atractiu Keanu Reeves, de qui un River Phoenix narcolèptic i que arrossega un trauma familiar s'enamora, i que també és un transsumpte de l'Enric V shakespearià, un noi de casa bona que gaudeix de les companyies marginals i que també té el seu Falstaff particular, a qui repudiarà després de la mort del seu pare, com passava en l'obra de l'escriptor o a "Campanadas a medianoche" d'Orson Welles.
Aquesta combinació, una mica arbitrària, de road movie, manifest LGTBI i drama isabelí, acaba resultant simpàtica gràcies a una posada en escena molt fluïda, amb elements autorals característics del realitzador però relativament continguts i sempre integrats en la narració.
6 comentaris:
De Gus Van Sant sempre m'ha cridat l'atenció aquesta doble vessant del seu cinema, amb pel·lícules mainstream i d'altres, com ara aquesta, que són molt més independents o d'autor. De fet, això passa també amb d'altres directors nord-americans, com ara Steven Soderbergh.
Una abraçada.
I tots dos, em sembla, estan en hores baixes.
Una abraçada.
No la he visto, pero parece interesante.
Un título importante de los noventa.
Hola Ricard!
A mi desde luego es la que mas me gusta de Van Sant. Una pena de lo de Phoenix, creo que tenia mucho futuro por delante.
Saludos!
No sé si habría logrado una carrera tan brillante como la de su hermano Joaquin, pero una lástima en cualquier caso.
Saludos.
Publica un comentari a l'entrada