"La huella" (1972), el darrer film dirigit per Joseph L. Mankiewicz, parteix, com els seus millors treballs, d'un llibret extraordinari, signat en aquest cas per Anthony Shaffer a partir de la seva obra teatral. Potser la crítica al classisme britànic no és excessivament original, ni ho és el deute amb les peces de misteri a l'estil d'Agatha Christie; però la trama -una successió de jocs perillosos i de falses aparences que comencen als títols de crèdit- és particularment enginyosa, i uns diàlegs d'insòlita precisió sustenten unes interpretacions memorables de Laurence Olivier i de Michael Caine. El director aporta una sòbria eficàcia i sap treure partit dels escenaris i dels objectes que omplen la mansió del pervers escriptor de novel·les policíaques, des del laberint al jardí (oportuna metàfora de tot allò que succeirà després) fins a la figura del mariner jovial que riu els acudits del seu amo quan no observa en silenci la seva paranoia.
4 comentaris:
Hola Ricard!
Pues la verdad que hace mucho tiempo desde la ultima vez que la vi, creo que ya va siendo hora de desempolvarla. Por cierto, de niño coleccionaba sellos, siempre me han fascinado las lupas, ya ni te cuento cuando quemaba algo...jeje
Saludos!
Incisiva i intel·ligent: magnífic colofó per la filmografia d'un dels grans.
Una abraçada.
Una pareja memorable.
Fran: Bueno, estoy seguro de que no llegarías a los extremos del personaje de Laurence Olivier.
Juan: És una pel·lícula de concepció modesta, en l'extrem oposat a la "Cleopatra" del mateix director. Però hi ha tones de talent.
Trecce: En un remake reciente, Caine hacía el papel del escritor y Jude Law el de peluquero. Pero ya no era lo mismo.
Una abraçada i gràcies pels comentaris.
Publica un comentari a l'entrada