dimarts, 23 d’abril del 2019

YUCATÁN


Després de l'èxit obtingut amb les seves incursions en el gènere negre ("Celda 211", "El Niño"), Daniel Monzón recupera la comèdia coral ja assajada a "El robo más grande jamás contado" (2002) i situa els seus personatges (uns estafadors rivals, un ancià milionari) en un creuer a través de l'Atlàntic, la qual cosa li permet abastar registres diversos que inclouen escenes musicals, escenaris exòtics, una mica de vodevil, comèdia romàntica, fins i tot referències hitchcockianes amb una cursa per les corbes de l'illa de Tenerife que, amb les peripècies dels malfactors simpàtics, remet a "Atrapa a un ladrón".

La pretensió de fer un títol elegant i dinàmic s'evidencia des de l'inici, amb Rodrigo de la Serna demostrant que sap moure's amb tanta agilitat com la mateixa càmera dins d'un escenari prou fotogènic que, per la seva singularitat, propicia la interacció constant entre els protagonistes. Però el còctel resulta descompensat i una referència a "Titanic" massa òbvia fa presagiar el naufragi de l'invent, potser interessant al principi, quan Tosar i Pera encara es creuen els seus papers; però les situacions presumptament còmiques són insuficients i patètiques -mal senyal quan cal recórrer als pets, encara que vinguin justificats per l'argument i amb música de Debussy-, i les gotes d'amargor que podrien equilibrar les rialles en cas que hi fossin, esdevenen un raig embafador, l'onada definitiva que enfonsa la pel·lícula en un tram final tan previsible com incongruent.

4 comentaris:

miquel zueras ha dit...

Tenía un bon record de "El robo..." però aquesta pel.lícula m´ha decebut i molt. Potser el millor és la frasse del cartell: "Las ratas no siempre abandonan el barco". Millor anar a veure Joan Pera amb el seu fill a l´espectacle "Papa Mozart".
Salut.
Borgo.

ricard ha dit...

Doncs me l'apunto. Millor que la pel·lícula, segur!

Salut!

Pedro Rodríguez ha dit...

Sólo la belleza de la cantante y actriz peruana Stephanie Cayo (¡qué cuerpo!) merece ser resaltada, y sólo cuando ella aparece en la pantalla capta la acción mi interés, por razones de puro embeleso, puesto que las situaciones pensadas para hacernos sonreír son sólo un banal despropósito.

Un abrazo.

ricard ha dit...

La chica es guapa pero tampoco me pareció una gran actriz.

Un abrazo.