divendres, 14 de setembre de 2018

LUCKY


Un actor secundari (John Carroll Lynch) dirigeix una pel·lícula sobre un altre actor secundari, amb algun protagonista en el seu haver: Harry Dean Stanton. Perquè "Lucky" (2017) parla tant de l'actor (mort poc després del rodatge) com del personatge que interpreta, un home de noranta-un anys que sempre ha anat a la seva i que, de cop i volta, s'adona de la proximitat del final i té por i se sent sol. Paradoxalment, aquest film en què tothom filosofa sobre la mort i la manca de sentit de tot plegat és una celebració de la vida, una vida que emergeix inalterable enmig del desert, una vida que troba la raó de ser en moments tan senzills i emocionants com la festa d'aniversari en què Lucky-Stanton canta "Volver" en un espanyol macarrònic, acompanyat d'uns mariatxis.

4 comentaris:

Boris Estebitan ha dit...

Interesante sinopsis, un gran blog de reseñas de películas. Saludos desde El Blog de Boris Estebitan.

ricard ha dit...

Gracias. Te devuelvo la visita y ya sigo tu blog.

Saludos.

miquel zueras ha dit...

Per fí Stanton com a protagonista! Pensava que el director era fill de David Lynch i m´ha sorprés que sigui el marit de Frances Mac Dormand a "Fargo". La veritat és que el film té un aire "Lyncheano" com el de "Una historia verdadera". Per cert que quan a "Paris Texas" Stanton vagava pel desert con aquesta pel.lícula em feia pensar en Spike, el germà de Snoopy.
Salut!
Borgo.

ricard ha dit...

No consta, tot i el cognom, que John Carroll Lynch i David Lynch siguin parents, malgrat que el segon aparegui a la pel·lícula i aquesta s'assembli, com molt bé assenyales, a "Una historia verdadera".

No recordava que Snoopy tingués un germà i he hagut de recórrer a Internet per constatar-ho. Molt interessant la comparació.

Salut!