divendres, 23 de març del 2018

GORRIÓN ROJO


Dirigida per l'impersonal Francis Lawrence i protagonitzada per Jennifer Lawrence (em sembla que no són parents però ja havien treballat junts a "Los juegos del hambre"), "Gorrión rojo" dista molt de ser una bona pel·lícula. Però resulta sorprenent i, fins a cert punt, atractiu el seu ritme pausat, molt allunyat del de les nissagues d'espies més recents o de la sèrie Bond; un ritme que li atorga un aire de pel·lícula antiga, també en consonància amb la imatge que projecta de Rússia i les seves classes dirigents i que remet als temps més foscos de la Unió Soviètica. Per si no fos prou, les escenes de l'escola de seducció on envien el pobre pardalet semblen extretes d'alguna de les fantasies eròtiques de Tinto Brass (cal afegir que Lawrence -Jennifer- surt guapíssima?).

Entre aquesta pel·lícula i la crisi per l'enverinament d'espies russos a Londres, es fa evident que ens trobem davant d'una reedició de la Guerra Freda. O, senzillament, estem viatjant en el temps cap al passat, com al nostre país (però això ja són figues d'un altre paner).

Li calia, amb aquesta pinta, anar a una escola de seducció?