divendres, 8 de desembre de 2017

¡QUÉ BELLO ES VIVIR!


"¡Qué bello es vivir!" (1946) narra la peripècia vital de George Bailey (James Stewart), un home bondadós que sacrifica les seves il·lusions per ajudar els veïns de Bedford Falls, salvant-los de la cobdícia del magnat senyor Potter (un clar precedent del senyor Burns dels Simpson). La nit de Nadal, un greu problema econòmic el porta a la desesperació i, llavors, el seu àngel de la guarda baixa a la terra per ajudar-lo.

Potser no és la millor pel·lícula de Frank Capra ("Sucedió una noche", per exemple, és superior); però té el sentit del detall de les bones comèdies (atenció al gag del pom de l'escala) i és sense cap mena de dubte el seu títol més popular (tot i que l'any de la seva estrena va constituir un fracàs econòmic), el perfecte conte de Nadal que cal recuperar en aquestes dates per plorar sense complexos en l'emotiva escena final.

6 comentaris:

Pedro Rodríguez ha dit...

No se puede decir que me sorprenda (esta película, como el turrón, siempre vuelve a nuestras pantallas por Navidad), pero al menos la obra maestra de Frank Capra nos hace sentir que seguimos vivos... un año más.

Un abrazo.

ricard ha dit...

Pero no basta con seguir vivos. Hay que sentirse vivos. Una buena época, la Navidad, para hacer examen de conciencia y, en la medida de lo posible, reconciliarse con uno mismo.

Un abrazo.

Cinefilia ha dit...

"¡Qué bello es vivir!" Quins records... De totes maneres, és curiós com la televisió (a força de programar la peli any rere any) ha convertit en tradició nadalenca allò que, en principi, va néixer com a mera exaltació patriòtica per part d'un partidari confés del Partit Republicà com era en Capra. Ara, això sí: està narrada d'una manera que la fa absolutament irresistible.

Bones festes!
Juan

ricard ha dit...

Però l'argument no té un to anticapitalista?

Bones festes!

Cinefilia ha dit...

Més que anticapitalista, l'argument el que defensa és l'individualisme com a motor del progrés de la societat (en oposició a l'associacionisme sindical). En aquest sentit, George Bailey representa l'individu mitjà, capaç de valer-se per ell mateix sense rebre cap tipus d'ajut per part de l'Estat. Tot i que és cert que, per endolcir la píndola, el missatge queda dissimulat sota aquesta aparença de faula nadalenca que fa que la peli ens resulti tan atractiva encara avui en dia.

Salutacions cinèfiles!!

ricard ha dit...

Els nord-americans sempre han valorat l'esforç individual. És el país de les oportunitats... però no et posis malalt!

Salutacions.