divendres, 29 de juliol de 2016

PETER STRICKLAND


De cop i volta comencen a estrenar-se pel·lícules del britànic Peter Strickland: ara "Berberian Sound Studio" (2012) i fa uns dies "The Duke of Burgundy" (2014).


Sense resultar apassionants (en realitat, una mica feixugues), sí que resulten curioses i comparteixen característiques deutores d'una voluntat autoral que no exclou l'experimentació:

- Parlen de la representació i de la repetició. En el cas de "Berberian Sound Studio", descriu la incorporació dels efectes de so en una pel·lícula italiana, un giallo, a càrrec d'un especialista britànic una mica tímid; el procés és lent i cal mentir i cal repetir una vegada i una altra. "The Duke of Burgundy" se centra en una relació sado-masoquista entre lesbianes afeccionades a col·leccionar papallones; cada membre de la parella té assignat un paper i el repeteix una vegada i una altra, amb escasses variacions, de vegades molt subtils.

- Ambdós films s'estructuren d'acord amb models cinematogràfics molt específics: "Berberian Sound Studio" és una comèdia negra surrealista però també és, formalment, un giallo, com el film que sonoritzen; i està -o ho sembla- ambientat als anys setanta. L'altre títol homenatja, des dels títols de crèdit i la música, els films de terror europeus dels seixanta; els objectes i els vestits ens remeten a un temps pretèrit indeterminat i una atmosfera gòtica.

- Representació i repetició contribueixen a crear un univers angoixant, amb constants fugues oníriques, una de les quals (a "The Duke of Burgundy") ve precedida d'un moviment de càmera que penetra en un cony, que pren d'aquesta manera el relleu de l'orella de "Terciopelo azul". Em sembla que la influència de Lynch és clara en ambdós títols però Strickland diu que "The Duke of Burgundy" no està realment inspirada en "Mulholland Drive" sinó en "Las ciervas", de Claude Chabrol. No et diré que no.


2 comentaris:

Pedro Rodríguez ha dit...

A mí me gusta Peter Strickland, su mejor película hasta la fecha es el concierto documental sobre la cantante islandesa Björk, pero me gustaron mucho "Katalin Varga", una interesante historia de venganza, y también esa rara avis titulada "Berberian Sound Studio", ritos de actualización del giallo con un gran Toby Jones, y la absolutamente hipnótica "The Duke of Burgundy", un film esteticista donde el sadomasoquismo y el fetichismo forman parte más de una idea conceptual y técnica que gráfica y morbosa.

Un abrazo.

ricard ha dit...

Un cineasta interesante, sin duda. Aunque la próxima vez que me enfrente a una de sus películas me tomaré un café (o dos).

Un abrazo.