diumenge, 5 de juny de 2016

X-MEN: APOCALIPSIS


"X-Men: Apocalipsis" (2016), tercer lliurament d'aquesta nissaga sobre l'origen dels X-Men, té un nivell clarament inferior al dels títols precedents. Com ja vam dir en parlar de "X-Men: Días del futuro pasado" (2014), el canvi de director no ajuda: el treball de Bryan Singer és aplicat però lluny de l'enginy demostrat per Matthew Vaughn tant a "X-Men: Primera generación" (2011), com en els altres films que ha dirigit, amb menció especial per a "Kingsman: Servicio secreto".

D'altra banda, el film està mancat d'un dels alicients principals de les pel·lícules anteriors com era la imbricació de la trama amb fets històrics tan destacats com la crisi dels míssils a Cuba o els acords de pau a París després de la guerra del Vietnam. L'acció de "X-Men: Apocalipsis" ens remet als anys vuitanta però tot allò que veiem esdevé en el terreny de la pura ficció, amb visites ocasionals a l'antic Egipte i novament el record d'Auschwitz. És que no va passar res als anys vuitanta? Sí, van ser uns anys una mica grisos, les noies van esgotar les existències de laca al planeta i tothom duia muscleres; però, què voleu que us digui?, els guionistes s'ho podien haver treballat una mica més.

La resta, ja ho hem vist en capítols anteriors: Magneto no es decideix entre fer de bo o de dolent, Rose Byrne torna per omplir d'alguna manera les estones sense cops de puny i entra en escena una altra estrella de "Juego de tronos": si a "X-Men: Días del futuro pasado" era Peter Dinklage, ara és el torn de Sophie Turner (Sansa Stark), qui, almenys, sembla més entonada que a "Mi otro yo" (Isabel Coixet) -no era gaire difícil-.

4 comentaris:

Pedro Rodríguez ha dit...

Un cóctel en el que los ingredientes no acaban de funcionar. Va de más a menos y termina con poco fuelle. Las fórmulas de estas sagas incombustibles sagas van estando ya muy gastadas. Personalmente, con la que más me he divertido ha sido con "Deadpool", tanto que me la pienso pillar en blu-ray. Por cierto, lo más destacable, más allá del despliegue de efectos visuales, es Olivia Munn ¡cómo está la nena!

Un abrazo

ricard ha dit...

No he visto "Deadpool" pese a la insistencia de mis hijos. Tendré que recuperarla en el pase televisivo. Muy de acuerdo con Olivia Munn.

Un abrazo.

pons007 ha dit...

Totalment d’acord, la pitjor de les tres, però tot i així es deixa veure com a peli d’acció.

Tota la peli em vaig estar preguntant qui coi era la mutant telèpata que la coneixia molt i no sabia de què, fins que al final vaig caure que era la Sansa! En canvi Olivia Munn la vaig recordar al moment de The newsroom, com oblidar-la! Que em recorda una mica a Morena Baccarin, no se si es cosa meva i prou.

ricard ha dit...

És evident que, pel que fa a sèries televisives, estàs molt més al dia que jo.