dimecres, 20 de febrer de 2013

KILLER'S KISS


L'estrena de "Fear and Desire" va ser un fracàs absolut. Kubrick es va adonar que el problema més greu era el desequilibri entre les pretensions del film i uns resultats marcats per la inexperiència dels seus artífexs.

En una decisió no exempta d'intel·ligència, en la seva segona pel·lícula, "Killer's Kiss" (1955), va optar per partir d'una trama molt senzilla sobre un boxejador que vol alliberar una veïna de les urpes d'un gàngster i centrar-se en els aspectes visuals.

Per a les escenes de boxa ja tenia l'experiència del seu curtmetratge "Day of the Fight" (1951); va incloure també unes escenes de dansa, impostades i estàtiques. En fi, els diàlegs en les escenes íntimes no eren gran cosa i la música d'aires cubans que acompanyava les aparicions del dolent feia una mica de riure. Més enllà d'aquests defectes i d'unes interpretacions lamentables, "Killer's Kiss" resulta un producte molt més àgil que "Fear and Desire", i visualment molt atrevit; les escenes més impactants són les persecucions al carrer, que incorporen un travelling fotografiat en negatiu, i l'enfrontament final en un magatzem ple de maniquís.




A Kubrick li preocupa que la il·luminació sigui lògica i utilitza bombetes d'alta intensitat.


3 comentaris:

Ca ha dit...

A pesar de que el mismo Kubrick renegaba de esta película por algunos de los aspectos que comentas, a mí me parece una obra interesante, especialmente en su aspecto visual (las persecuciones por los tejados, esa confrontación que citas, la estupenda fotografía en blanco y negro) y para nada estoy de acuerdo con tu afirmación sobre la música. Más bien creo que la partitura entronca con el género negro con todas las de la ley, al estilo de la rumba de Esy Morales en El Abrazo de la Muerte, por ejemplo, y le otorga mayor fuerza aún a las imágenes. El Beso del Asesino por y pese a Kubrick es un clásico menor rodado bajo los parámetros de la Serie B, a reivindicar. Un saludo.

David Amorós ha dit...

Aquesta si la vaig veure i recordo que dintre de ser molt pitjor del que just estava a punt de venir es deixava veure. I recordo l'escena dels maniquís, es clar. Ja he vist l'edició en dvd de Fear and desire amb els seus curts. Quan pugui aniré a comprar-la segur.
Una abraçada.

ricard ha dit...

Ca: Como no soy muy melómeno no voy a discutir tus apreciaciones sobre la banda sonora, a cargo de Gerald Fried, compositor en los primeros trabajos de Kubrick hasta "Senderos de Gloria" inclusive y que después trabajó (y mucho) para films baratos y series de televisión. En todo caso, mi crítica no se refiere a la música en sí sino al modo un poco forzado en que la utiliza Kubrick. Lo cual no deja de ser curioso tratándose de un realizador que en su obra posterior -y sobre todo a partir de "2001"- se distinguirá por el uso brillantísimo de la música ya sea original o preexistente. Sobre el aspecto visual del film estamos totalmente de acuerdo.

Gracias por tu comentario y enhorabuena una vez más por tu excelente blog.

David: Les dues primeres pel·lícules de Kubrick són molt imperfectes però, tanmateix, molt interessants en alguns aspectes, sobretot "Killer's Kiss". Una abraçada.