dissabte, 13 d’octubre de 2012

LO IMPOSIBLE


No s'hi han trencat gaire les banyes amb el guió de "Lo imposible". La història de la família espanyola -aquí reconvertida en anglosaxona per exigències de la coproducció i del repartiment- atrapada pel tsunami del 2004 té tots els elements necessaris per commoure l'espectador. J. A. Bayona es limita -que no és poc- a filmar-ho tot de manera espectacular i creïble; i els actors, adults i nens, estan perfectes. L'aparició de Geraldine Chaplin a mitja pel·lícula és a punt d'espatllar la màgia de l'invent, però salva l'escena un dels escassos diàlegs amb contingut.

2 comentaris:

Bargalloneta ha dit...

Ricard,
sense llegir-te acabo d'escriure el meu comentari que demà penjaré i mes o menys diem el mateix!!!
Ja he escrit a Catcrítica... a veure que em diuen!
gràcies per la recomanació!
petons

ricard ha dit...

Bé, de fet dius més coses; però ja saps que les meves ressenyes acostumen a ser escarides. Gràcies a tu per participar a Catcrítica; ara ja es podrà celebrar el concurs. Que hi hagi sort! Petons.