dimecres, 5 de setembre de 2012

EL CABALLO DE TURÍN


Un home, la seva filla, el seu cavall, tancats en una cabana mentre una tormenta de vent sembla anunciar la fí del món. De fet, l'hongarès Béla Tarr narra a "El caballo de Turín" (2011), en escassos però admirables plans seqüència, la desaparició de la vida, al llarg dels mateixos sis dies que Déu va necessitar per crear-la. Però podem preguntar-nos si una vida construïda al voltant de la submissió, la rutina i la misèria és una vida de veritat.

6 comentaris:

Ricardo Pérez ha dit...

Una de las mayores obras de arte cinematográficas de todos los tiempos. Si me lo permites, dejo el enlace de la reseña que le dediqué en su día en mi blog.

http://johannes-esculpiendoeltiempo.blogspot.com.es/2011/11/el-caballo-de-turin-torinoi-lo-2011-de.html

Un abrazo.

ricard ha dit...

Por supuesto que te permito dejar tu enlace, ¡faltaría más! Debo decir que leí tu reseña antes de abordar mi propio comentario, como ves muy escueto, lo cual no quiere decir nada porque siempre que puedo intento ser conciso. Me parece también una película admirable y perdurable, aunque por regla general las prefiero menos áridas.

Un abrazo.

David ha dit...

La pel·lícula condensa el món de Béla Tarr. És una obra d'art, certament. Ara, això no vol dir que sigui agradable ni fàcil de veure. Tarr va dir que no faria més pel·lícules després d'aquesta, esperem que no compleixi la seva paraula.
Salut!

ricard ha dit...

No acostumo a creure'm aquestes amenaces sobre deixar el cinema. Esperem que al senyor Tarr se li passi la depre i torni ben aviat. Tot i que, realment, què pot afegir després d'un títol tan radical? Una abraçada.

P.S. Com pots veure, m'he iniciat en el cinema de Béla Tarr però encara em queda molt per aprendre'n. Ara bé, l'article sobre Eric Rohmer està quasi acabat

BCNdays ha dit...

No és una peli fàcil però té bones recompenses, té escenes precioses.. en concret totes les escenes del cavall m'encanten, quan plora... Jo també desconec l'obra de Bela Tarr i intentaré rescatar el titols anteriors, això sí, amb la calma.. no crec que sigui de digestió ràpida. Una abraçada!

ricard ha dit...

Jo també m'ho agafaré amb calma. Una abraçada.